Al llarg d’aquests mesos de contacte al món campaner amb les informacións, i actualitat, de companys, dels actes i tocs d’associacions properes i/o d’arreu de la península, m’han permès tenir una visió complementària de tot el que es fa i es promou al voltant de les campanes.
També de campaners d’altres indrets què, amb les xarxes socials, informen de les novetats, notícies, trobades, vídeos de les seves campanes i dels tocs; una xarxa implicada, especialment, amb contactes de França, Italia, i d’altres països amb activitats, trobades, fotografies i vídeos que incorporen, de manera freqüent, als seus perfils.

Més enllà de tots aquests contactes, que agraiexo, no he tingut temps, encara, d’aprofitar-ho per aprendre, i veure, de quina manera promouen, activen i fan conèixer el món campaner, els seus tocs. les dificultats i incerteses que, segurament, seran coincidents amb les nostres.
Aquesta entrada, que tenia ja programada, ha estat propera a la inauguració de la nova seu dels arxius dels Alts Pirineus (a Tarbes – França), una ciutat vinculada a la nissaga Dencausse de la qual, properament, dedicaré una sèrie d’entrades de la seva història i de la foneria que tenien establerta a Barcelona.
Dins d’aquests Arxius, hi ha un apartat dedicat  al món campaner, estructurat en nou articles, que tindran les seves entrades en aquest bloc, amb un plantejament didàctic i pedagògic, al meu entendre, a tenir en compte.

És cert que el món campaner és molt local i, les seves vivències, recullen aquesta situació; al costat de grups molt potents i organitzats, vinculats a una església o una catedral, com a Mataró, Cervera, Tarragona, Montblanc, entre d’altres…hi ha altres llocs, amb grups reduïts de voluntaris que lluiten per mantenir i fomentar aquests tocs amb una dedicació admirable i, poc reconeguda. Ens manca una entitat amb empenta, per coordinar ,a uns i altre, servir de referència i representació de tots.
Ens trobem en un marc geogràfic, al voltant dels Pirineus, que han estat fronteres polítiques, preò amb unes relacions a nivell personal, comercial i de migracions que han estat constants, al llarg dels segles, amb molts llocs que mantenen vestigis d’una pertinència comuna.

Revisant el mapa adjunt es pot veure que, en un recorregut per la serralada pirenenca, hi ha Tarbes, Tolosa o Perpignan, i per part espanyola el fonedor Portilla (Cantabria), els campaners vascos i navarressos, Os de Balaguer (referent de les trobades), Cervera, Barcelona o Montblanc, entre d’altres indrets, tots ells relativament propers.
Crec que hem d’afavorir els intercanvis, de veure els punts coincidents i la història que compartim, de poder fer que les seus d’aquestes trobades ens permetin conèixer altres llocs i altres persones; tot començant, en aquest punt equidistant del Principat d’Andorra, que reuneix un bon nombre d’esglésies i ermites amb campanar que, segur, seria profitós per als participants…