Dedicat a tota la gent que feu possible l’Escola de Campaners Llorenç LLongarriu a la Vall d’en Bas, el seu funcionament i la seva pervivència…

A Itàlia es molt habitual que les diferents Federacions de Campaners organitzin trobades, amb força participació…

Deuria ser a principis de l’any passat, quasi a la meitat del curs a Joanetes, que vaig compartir un cert neguit respecte a la possibilitat de que, al finalitzar el curs, no hi hagués una continuïtat tant en el manteniment d’un contacte més o menys esporàdic, com a la mancança d’altres formacions complementàries a les que estaven realitzant..
El curs de Joanetes és complert; esta ben planificat de manera que no afecti, i sigui compatible, amb altres obligacions laborals i familiars, amb una cadència mensual que, malgrat l’entusiasme de la festa de final de curs, la continuïtat d’aquesta amistat i coneixença s’ha anat esvaint.
En part perquè, aquesta activitat d’aprenentatge i actualització, requereix d’incloure-la com un nou element dins la nostra agenda, on ja hi han trobades familiars, amb amics, d’entitats, assistència a festes o altres actes que hon anem habitualment…

Tampoc el curs ens ha permet tenir espais lliures de conversa, de veure quins són els interessos dins d’aquest món, si encara hi queda espai per aprendre amb cursos o visites, potser de companys on només estan interessats en una sola església o campanar i ,per tant, el contingut del curs ja els ha ajudat en el seu objectiu, o d’altres que ho han(em) fet per curiositat, o per conèixer altres habilitats, formes de fer, o el que representen com a part de la nostra cultura i formes de fer.
Aquesta manca de tenir un espai viu i comú, fet que no garanteix, ara per ara, la Confraria, és vital per mantenir aquest lligam amb Joanetes; un lligam que, sorprenentment, no compartim amb la promoció d’abans i la d’ara, (suposo que per temes de protecció de dades) i és, molt important, per a conèixer altres alumnes que hagin passat per Joanetes, i compartir o col·laborar si son propers en el territori.

Aquest espai, que hauria de ser posterior a la nostra etapa a Joanetes, sense que pressuposi una càrrega addicional de treball per a l’Escola de Campaners, podria estar vinculat a una associació, més que a un entorn virtual.
Al meu entendre hi han línies de treball que es podrien afavorir :

1. Promoure activitats, visites guiades, xerrades formatives, i activitats lúdiques al llarg de l’any, amb una programació que permetés mantenir, al menys, una activitat quadrimestral per als socis.
2. Compartir informacions d’interès, articles, o novetats de forma periòdica que ens actualitzessin.
3. Promoure cursos complementaris i especialitzats, per millorar la coneixença del món campaner, en temes d’actualitat.
4. Participar a nivell nacional, o internacional, en trobades de campaners i compartir l’experiència.
5. Tenir un grup de campaners, amb vinculacions estables amb altres entitats, per col·laborar a divulgar el que fan i, ajudar al nostre toc manual català. a que sigui valorat i conegut.
6. Posar en pràctica algun tipus de mentoria i/o acompanyament a alumnes de les noves promocions, que ho considerin
7. Edició de materials divulgatius, o promocionals, sobre campanes.
8. Promoure aplecs territorials de campaners o una, suposada, “Trobada Transpirinenca” que ajudi a l’estudi i coneixement d’aquells elements que ens són propis i/o coincidents.
9. Ajudar a la millora, difusió i visita dels nostres campanars, normalitzant aspectes com la seguretat, la divulgació, la promoció cultural e històrica de l’indret i el seu entorn.
10. Reconèixer el que es fa en el món campaner, el que hi aporta col·lectivament i agrair, a les persones que hi treballen, la seva  promoció, estudi, història, o recorregut campaner.