Un viatge a Galicia, ha de merèixer una visita a aquesta foneria, amb quatre segles de pervivència; segurament el seu origen es com el d’altres artesans de les campanes, l’estada en un lloc i altra, on cercaven una campana, la contractaven, i el Mestre campaner l’anava fent a peu d’església, començant cada vegada amb construir el forn, els motlles, i tots els treballs que comporta la fosa d’una campana, a peu de carrer.
Es per això, i com li passa a en Felipe Blanco, que s’instal.la de forma permanent a Arcos de Condesa (Pontevedra), l’any 1630.

Un camí de Santiago proper i atraient, fa que arribin fins a Compostela molts pelegrins, en una ruta que encara avui en dia continua essent un motiu de caminar envers aquest final a Santiago, una ruta només apte per a qui l’afronta amb devoció i empenta; d’altres més encuriosits per els vestigis i llocs del camí també hi cerquen una vessant més lúdica, turística o esportiva.
Uns i altres fan d’aquest indrets i camí, al llarg dels segles, seu d’esglésies, convents, refugis o albergs on els caminants puguin descansar per unes hores i afrontar la següent jornada; edificis que cercaran campanes per als seus campanars, i on aquesta foneria hi ha estat propera.
Resta pendent aquesta visita; us deixo ara amb el que he trobat a la seva pagina web, a la conferencia que va oferir el Mestre José Enrique López Ocampo a la Fundació March, i al reportatge del Diari

La foneria Ocampo gaudeix d’una situació estratègica, molt propera al Camí de Santiago i, la seva visita, és un complement d’aquest viatge espiritual pels pelegrins que s’acosten a conèixer aquest mestre campaner, i a tota una història artesanal que ha omplert de so i missatge, moltes esglésies del recorregut d’aquest Camí.
Adjuntem informació relacionada amb la història dels Ocampo :

A) De la conferència a la Fundació Juan March; inclou un enllaç per escoltar la seva intervenció :