Les campanes de les esglésies de Madrid han tocat avui a les 9 hores del matí, durant dos minuts, per sumar-se a la inicitiva del Arquebisbe de Madrid, Cardenal Cobo.
Son fets que han quedat gravats en l’imaginari de la nostra societat, uns fets, a primera hora del matí d’aquell dia fa 22 anys, amb diferents explosions, que van deixar un desgavell organitzatiu, per la gravetat dels fets, i que al cap de poques hores, la professionalitats dels serveis mèdics, d’emergència i seguretat, de la gent que voluntàriament va ajudar, es va poder ordenar, i atendre, el miler de ferits que arribaven com podien als serveis d’atenció.

Una imatge que va més enllà de les persones directament afectades, de les que varen resultar ferides, dels familiars dels morts, i dels que hauran patit limitacions fí,siques durant anys… i, un segon nivell ,de persones, aquelles que anaven també als trens, però van poder sortir, unes imatges reals i feridores que difícilment s’obliden, de les esperances i preocupacions de qui va tranquilament a treballar, dels ciutadans que veien com les ambulàncies anaven, amunt i avall, preocupades per atendre el millor possible, i de molta gent que no ho va entendre,de persones vingudes potser, d’arreu d’Espanya, a Madrid, per fer una gestió o per gaudir de la ciutat, i també de la gent jove (ara en la trentena) que varen viure allò que semblava impensablie pogués passar.

Per no oblidar-nos d’ells, per formar part d’una societat que vam fer pinya amb tot el que passava, avui hem de ser solidaris amb aquest toc de campanes…

Ressenya publicada ahir, a “AlfayOmega – Servicio Católico de Información” editat per la “Fundación San Agustín”, vinculada al Arquebisbat de Madrid