Campanar de l’església de Sant Quirze i Santa Julita (Arbúcies)

Els campanars són espais solitaris; espaiadament. els campaners recorren els seus espais i pugen els esglaons, i escales, fins la sala de campanes, per fer-hi una ullada, per fer-hi els tocs, o per el seu manteniment…poques vegades en són protagonistes malgrat que, suporten el pes de les seves campanes, i dels engranatges.

En una altra entrada, vaig fer esment de qué, el campanar, és un espai viu, on hi poden fer niu moltes aus, per la facilitat de la seva alçada, com a protecció de les inclemències del temps sempre que, els tocs de les campanes no estiguin preprogramats.
El cas del campanar d’Arbúcies, es prou singular, amb una lletra i tonada (recollida al web de “Cantut”), que reproduïm, i on es fa referència a la història d’aquesta lletra, incorporada a les representacions dels Pastorets d’Arbúcies, seguint el text d’en Folch i Torres, i dita per el personatge d’en Rovelló, representat per un vei de cognom Recasens. Va ser enregistrada a la Sra. Marta Martí l’any 2024, i diu :

“El campanar d’Arbúcies / quant toca hores, no mira prim
van per tocar les dotze / i es descarrila fins trenta-cinc.//
I és quan les rates / han rosegat / les cordes del rellotge / que són d’espart.//
És que les rates / han rosegat / les cordes del rellotge / que són d’espart.//

Hom sembla que, aquesta lletra, és un afegitó lliure del text, adaptat a l’àmbit local, per donar una tenebró als espais foscos, misteriosos o poc il.luminats del campanar, a la quitxalla o, potser amb segones intencions, si fos el cas de que el rellotge no donés  l’hora o els tocs adients o, el campaner, no fes el número de campanades que correspon…; aquesta és una informació, sense corroborar, i és una valoració, molt personal, que espero poder oferir amb més coneixement en una visita al mencionat campanar.

Fitxa de la web “cantut.cat/canconer/cancons…” on hi ha la versió gravada la tonada d’aquesta lletra