Imatge general del local d’Albió on va tenir lloc el dinar…

Intervencions de la Marta i l’Albert durant l’acte

Imatge de portada : l’indret de Rauric on comença el riu Corb…

Diumenge passat vam assistir, i compartir, l’aniversari de l’entitat “Associació Vall del Corb” (oficialment “Associació per al Desenvolupament Integral de la Vall del Corb” – “valldelcorb.cat”) al local social d’Albió (Llorac) de la qual som socis, a títol personal, però també en representació de la ACBS (Associació Cultural de la Baixa Segarra), per delegació i vocal de Junta.
Tenim casa a La Cirera i, sempre, ens hem sentit identificats amb el Corb; al terme de Llorac, el riu, és el fil conductor per on comença a fer un seu llarg recorregut fins al Segre, i després l’Ebre.

Un paisatge que té les seves particularitats : del colors del blat i cereals de la part més segarrenca, a les vinyes de Guimerà, intercalant prats, cultius, poblets, espais i pedres amb història i una singularitat que ho envolta.
Aquest sentit de pertinença, a un territori, que va més enllà dels límits territorials, es converteix en un sentiment únic nascut de l’apreci, d’un paisatge fruit del treball de generacions, i d’una història comuna va ser el fil conductor de les intervencions de l’Albert Barba, la Marta Capdevila (Presidenta), i d’altres intervinents que van glosar aquesta etapa vital i engrescadora, amb l’organització d’activitats continuades per fomentar aquest sentit associatiu.

Estar a la Vall del Corb, no és estar aïllat al contrari, els nostres pobles, avui en dia, tenen els mateixos serveis i comoditats que qualsevol altra poble però aquests avantatges hi han arribat molt més recentment.
Voldria destacar també l’edició de la Revista trimestral “La Peixera”, de la qual se n’han editat 21 números amb una presentació, i edició, molt acurades, que divulga tota aquesta riquesa natural, històrica i humana de la Vall, i que dirigeix en l’Albert Barba.

Deia, fa molts anys, l’alcalde del meu poble natal que, un poble no és la suma de una sèrie de cases una al costat de l’altra sinó la complicitat, les vivències, l’espai i les  persones que hi lluiten, colze amb colze, per viure, per ser-hi en moments bons i dolents i gaudir per ser-ho d’aquell indret; ca la Vall del Corb s’ha aconseguit aquesta interrelació, aquesta continuïtat d’activitats, i de fer un territori viu.
Cal agrair, i felicitar, a tots els integrants i gestors d’aquesta realitat associativa per la seva constància, per aquests 25 anys, per el coneixement i valoració del que tenim i ens envolta, i una millor coneixença dels que hi som de cor.