Camí : el lloc per arribar a on volem anar…

Aquest número de la publicació és un dels més complets, tant per ser un moment important per la Confraria, com per les activitats i reportatges que s’hi van publicar (un bon reportatge gràfic del Congrés Mundial de Carrillonistes de Barcelona, el primer Simposi sobre Campanes, l’article d’en Lluis Puig, Conseller de Cultura resident a Brussel·les, articles sobre la col·locació de la campana de Millà (Parròquia d’Ager) al Monestir de les Avellanes, la Trobada de Campaners del Maresme, repics de Campanes a Carme i El Cogul i, altres reportatges, que ens retrotreuen a aquella època, sis anys enrere.

I dins d’aquest ventall d’informacions un article, del llavors Secretari de la Confraria, en Ramón Gené (després seria President de la Confraria, fins a mitjans del 2025, en què va presentar la seva renúncia) amb el nom d’aquesta entrada “Quo vadis Confraria ?” pàgines de la 26 a la 28.
Malgrat tots els fets succeïts, crec que continua essent una proposta programàtica, d’intencions diria, fruit de l’experiència de l’autor, i poden ajudar a replantejar alguns aspectes que, vuit anys després, continuen sense trobar el camí (fent referència a la narració d’en Lewis Carroll, “entre Alicia i el conill blanc” on li preguntava : Quin camí he de triar ? i, aquest, li respon : On vas ? No ho sé – contesta Alicia-  doncs, llavors, tria el camí que vulguis- contesta el conill blanc, una reflexió al primer paràgraf de l’escrit, editat al Batall esmentat, que encapçala el seu contingut.

Recomano la seva lectura integra; en reprodueixo cinc idees que m’han semblat prou adients. I actuals per si poden ajudar a fer la Confraria que tots els socis vulguin :

1. “…m’aflora el convenciment de que hem de procedir a una verdadera definició dels objectius estratègics i tàctics de la Confraria, planificar les actuacions prioritàries per aquest any 2018 i següents, conservant tot el que ja s’estigui fent bé però duent a terme totes les reformes i/o millores organitzatives que siguin necessàries o convenients·…no obstant això si entre tots escollim, i tenim clar a on volem arribar, estic segur que encertarem en el camí que ens hi porta…el XIX Congrés Mundial de Carrilló…en què hem sabut treballar plegats per un mateix objectiu i que ha estat un èxit absolut…”
2. “…subscric com a pròpia, però que hem consta es compartida amb la majoria de membres de la Junta Directiva i per molts altres campaners…amb una idea clara: treballar per construir la Confraria que volem, i el que els campaners, els campanars i les campanes de Catalunya necessiten…”
3. “…com a agrupació dels campaners…hem de promoure la nostra associació. En primer lloc davant dels propis campaners, socis i no socis, contactant amb totes les colles de campaners que encara no hi estan suficientment integrades a fi d’eixamplar la nostra base social, augmentant el nombre de socis, per esdevenir representatius i poder actuar com a veritable grup de pressió a nivell de tot Catalunya. Tot això donant un valor afegit al carnet de soci…”
4. “…Però sobretot donant resposta a les necessitats concretes dels nostres associats, aportant tot el nostre suport i experiència especialment en les situacions en què s’hagin d’emprendre restauracions, o bé es trobin immersos en  qualsevol tipus de controvèrsia que pretengui fer-los cessar la seva activitat campanera. En aquests tipus de moments, seria convenient disposar de procediments o protocols d’actuació davant de les reclamacions de silenciar campanars detallant el suport que podem donar als companys que es trobin en aquesta desagradable situació…”
5. “…Són també, segurament, importants àrees de treball que hauríem d’agafar amb empenta, a partir d’ara la realització…de l’estat dels campanars, les campanes i els tocs…per inventariar, catalogar a nivell local, valorar la situació i establir mesures correctores, prioritzant les més urgents. Així com millorar la seguretat, un tema cabdal  en què des de la Confraria, en l’anterior Junta s’hi va treballar força però que al nostre  parer s’ha aplicat poc a la pràctica. Un altra tema important és la relació amb les altres agrupacions de campaners de l’estat espanyol i/o d’altres països, doncs és vital donar-se a conèixer i crear vincles que possibilitin el coneixement mutu…”.

Molts dels comentaris que es fan en aquest extracte, podrien merèixer el vistiplau de la majoria de socis que estigueu a la propera Assemblea; una altra cosa és discernir com és que, tenint clar el camí, no s’ha arribat a assolir, al menys, una part del recorregut…
La selecció d’aquests paràgrafs és una mostra del seu contingut; si voleu llegir l’article complert, per privat podeu comentar-ho i us ho envio.