El Servei de Turisme de Vilafranca del Penedès va organitzar, ahir diumenge dia 12, la visita a un d’aquests racons plens d’història, i amagats de la curiositat pública, per endinsar-nos en l’interior del campanar, submergir-nos en el silenci de l’espai i gaudir de la visita comentada que se’ns oferia. Segur que no hi hagut grans descobertes, ni troballes,, ni pintures, ni objectes religiosos rellevants… el campanar és un espai pràctic amb les seves funcions i funcionalitats; però com aquell que inicia un camí al desconegut, cal tenir els ulls curiosos i oberts per gaudir de cada racó o explicació.
Són edificacions, jo diria, més significatives per fora que per dins: en el seu interior l’arquitecte, o el mestre d’obres, havien d’encabir-hi una escala petita (més o menys còmoda) perquè el campaner hi pujava a tocar les campanes o fer-hi les revisions que calien.

Però el campanar també ha servit de magatzem, de lloc dels mals endreços, d’espai per als rellotges de les hores i quarts, amb una arquitectura valenta per mantenir-se dempeus amb els segles, per aguantar el pes de les campanes i del seu moviment, de les gàrgoles per allunyar l’aigua de les plujes, de les “gabies” per penjar-hi les campanes civils, de l’engranatge de la maquinària del rellotge, dels racons pràctics on, el campaner, hi feia part de la seva vida, d’espais on els ocells hi fan vida i els seus nius, de lloc de guaita, per descobrir i veure la part de dalt del sostre de l’església o conèixer les seves formes de construcció. Tota una lliçó pràctica que hauria d’interessar, a joves i grans, com una part més de la vida local de generacions precedents.

El campanar té una funció pràctica molt important: sostenir les campanes, que donaran amb els seus tocs, el missatge religiós i de comunicació; ara amb el redescobriment dels tocs manuals (enfront dels tocs automatitzats) s’ha tornat a pujar als campanars, a netejar-los, a dignificar-los i les campanes, com a elements beneïts, gaudeixin del respecte i protecció que mereixen.
Cal agrair aquesta iniciativa per al gaudi dels veïns, i també de molts curiosos interessats en les nostres formes de fer i ser, i esperem que en altres indrets s’incorporin visites semblants.
En l’anterior entrada, vaig comentar la iniciativa de “farsdeponent.cat”, a terres lleidatanes, com una ruta coordinada que segueix diferents campanars representatius, que de segur mereixen una visita, tant a l’edificació, com per l’entorn, el paisatge, els productes, la seva gastronomia i anar coneixent diferents indrets d’aquesta Catalunya amb una història que mereix ser escoltada…