Casat amb la Josepa Monés Amat (1xxx- Fribourg-Suissa 1995)
Dies abans d’aquest Nadal 2018, es va adoptar l’acord de nomenar l’Aeroport de Barcelona com a Josep Tarradellas, per part del Consell de Ministres que es va celebrar a Barcelona.
Semblaria que hagués estat més adient fer aquest reconeixement a alguna persona rellevant de l’àmbit aeronàutic de casa nostra; en molts altres àmbits, per exemple el mèdic o l’esportiu, una majoria dels centres i equipaments porten noms de persones relacionades amb l’especialitat.
Hi ha hagut reivindicacions sobre el nom de l’Aeroport : A finals de 1998, en Lluis Permanyer, conegut periodista, proposava donar-li el nom d’”Antoni Gaudi”, atenent la projecció internacional del mateix; això va provocar una “Carta al Director” (pag. 22 La Vanguardia de 25/26 de desembre de 1998), en què el seu autor (en Jordi Rull Dalmau de Barcelona), feia esment a recuperar el nom d’en Canudas, considerant que en Gaudi no tenia relació amb el món de l’aviació. El dia 19 de gener següent (La Vanguardia pag.22), era una nova “Carta al Director” de Lucille Vincent Allpress (Ordino-Andorra), ratificant el que esmentava el Sr. Rull en l’anterior carta, i comentant de que havia treballat amb en Canudas. En Quin Monzó (pag. 18 La Vanguardia de 17 de juliol de 2012), feia ressó de la proposta del Diputat del PSC al Parlament Espanyol, proposant que l’Aeroport de Barcelona portés el nom de “Pasqual Maragall”…
Hem de reivindicar la figura d’en Josep Canudas on, en el seu llibre “Història de l’Aviació Catalana, (editat al 1983 per l’editorial La Magrana) detalla els inicis de l’aviació al nostre país, dels aparells, dels seus protagonistes, i de les primeres instal·lacions.
Però, el llibre, fineix el seu relat l’any 1936, quan el que semblava l’incipient desenvolupament de l’aviació a casa nostra, amb els primers vols regulars, i el seu nomenament com a cap dels Serveis d’Aeronàutica (Generalitat de Catalunya 1933)…; la Guerra Civil fa estroncar un recorregut de dedicació al món de l’aviació, que anirà desenvolupant durant l’exili, primer a França, passant després per República Dominicana i Mèxic, fins als Estats Units i Canada i, finalment des de la seva jubilació, a Suïssa on hi va morir.
El llibre d’en Canudes presenta algunes inexactituds en dades, o detall dels aconteixements, fruit d’haver estat redactat a la seva jubilació i, també als diferents paisos en que va residir que no varen facilitar la existència d’un arxiu particular.
A l’índex del Registre Civil de Barcelona de 1894 (consultable a la xarxa), es troba l’inscripció del naixement d’en Canudas, on diu :
Els seus pares, eren nascuts a Barcelona, varen ser en Francesc Canudas i na Mercè Busquets, que en aquell moment tenien 24 i 23 anys respectivament. Els avis paterns eren en Josep (Canudas) i Teresa (Bordas), i els materns Joan (Busquets) i Victori(n)a George.
Quedà inscrit amb els noms de Josep, Joan i Tomás, nascut al carrer del Vidrio 4, tercer pis, el dia 29 de desembre de 1894, a les 5 hores de la tarda. Feta la inscripció al Jutjat de “Lonja” el dia 31 de desembre, amb nuúmero de registre 7.368 (el carrer del Vidrio/Vidre, es un carreró curt que va de a Plaça Reial fins al carrer de Ferran).
Seguirà la ressenya…
Fotografia : Postal de las Rambles de Barcelona, propera a l’any en que va néixer en Josep Canudas
Recerquesmones.net 