L250,,- Els Caixers Mòbils : millor comptar amb la veu del territori…

Si imaginem els pobles petits d’arreu, moltes vegades, amb limitacions de transport públic, per no ser autosuficients…, per trobar-hi, solucions requereix conèixer el territori, les persones i les seves necessitats; són moltes les vegades què, des de els despatxos en edificis ben instal·lats, es promouen iniciatives, més que dubtoses.

Si pensem, en aquests ciutadans de comarques, en la seva salut i comoditat financera, hauríem de qüestionar sí, aquesta facilitat per accedir als seus estalvis, està en sintonia amb els establiments, o llocs, on els pugui necessitar, perquè pregunto : si puc accedir al caixer automàtic, a on podré gastar aquests euros? , és a dir, que puc fer-hi amb els meus euros, sinó hi ha un forn de pa. o una botigueta de queviures…, al final m’hauré de desplaçar igualment.
Segona qüestió : si ni hi ha prou amb una. o dues vegades al mes, amb una o dues hores que pugui estar oberta l’oficina… ; a més, se suposa que s’haurà de demanar cita prèvia.

Tercera qüestió : si els meus estalvis, els tinc en una altra entitat (BBVA, Santander, Bankinter…), com hem poden garantir la imparcialitat dels assessors, si pertanyen a una altra entitat ? i, de quina forma, aquests empleats no hem limitaran, fins que no obri un compte a una de les entitats adjudicatàries ?…
Quarta qüestió : si aquest servei es mensual (o potser quinzenal) hauré de fer una retirada d’efectiu més gran del que és habitual i, tenir a casa, un import suficient per a atendre les necessitats mensuals, i els imprevistos.

Cinquena qüestió : Fins a quin punt podré fer operacions, amb la meva entitat i, per tant, facilitar codis, informació necessària per l’assessorament, o dades confidencials…
Sisena qüestió : tindran comissions els imports retirats d’aquests caixers automàtics, en funció de l’entitat emissora/propietària de la tarja ?…

Setena qüestió : aquestes oficines, hauran d’estar ubicades amb vehicles adaptats, amb unes mides de seguretat, i requeriments homologats, i amb un conductor…
Vuitena qüestió : per mantenir aquest servei s’exigirà un mínim de transaccions i/o operatives, per garantir la viabilitat del servei, a cada Ajuntament ?

Novena qüestió : Alguns dels pobles esmentats, tenen altres indrets habitats respecte del nucli principal. o cap del municipi : per tant, tampoc resolt el tema, si no hi ha un sistema de transport que ho faciliti. Per exemple, a Savallà del Comptat, també hi ha l’indret de Segura; a Llorac, hi ha diferents indrets, per exemple, Rauric, esta molt més a prop de Santa Coloma de Queralt (amb oficines obertes diàriament), que no pas esperar al servei de Llorac, una vegada al mes; al igual què La Cirera, o Albió o els Xalets Martí (al costat mateix de Vallfogona de Riucorb). El terme de Llorac, en total té menys de 97 habitants, i al terme de Savallà son 53 habitants censats.

Avui, en dia, hi haurien solucions reals, i tecnològiques, que hi podrien ajudar :

El lloguer d’un caixer mòbil a la seu d’alguns Ajuntaments; amb un servei concertat de recàrrega ja què, en cada moment, es poden tenir dades actualitzades dels nivells d’existències de bitllets, i/o d’altres aparells que faciliten canvi.
Aquestes rutes haurien d’estar coordinades, de forma què, cada 10 dies, hi hagués aquest servei, en un radi de kilòmetres proper.
Els serveis d’assessorament, què el govern ja va prioritzar l’atenció a les persones grans, hauríem de garantir la designació d’un gestor de les entitats més arrelades, per mantenir la confiança, i un contacte directe..

Estem totalment d’acord amb la millora de les condicions de la gent gran, però, quines opcions els hi podem oferir als nostres joves per quedar-se al poble perquè, la gent gran tenim un recorregut vital, i sinó hi ha un relleu generacional i/o de gent nova, ni els comerços, ni les escoles, ni els bars o altres equipaments podran sobreviure, i estaran abocats a una desaparició gradual…