L300 i C214 – Mercats ambulants: desafiaments i solucions

Imatge genèrica d’un mercat…

Tinc per costum, anar a mercat una o dues vegades per setmana. i hem permet veure, observar i escoltar el que hi pasa. Hi ha mercats molt arrelats en el temps, com el de Santa Coloma de Queralt (dels dilluns) d’altres, com el de Parets del Vallés, més moderns (els dilluns i els dimecres); uns i altres tenen una bona activitat : són llocs animats on trobar-se, fer conversa i una interrelació, i coneixença, que es va forjant cada setmana.
Però els mercats ambulants, com moltes altres botigues dels nostres centres històrics, estan patint una pèrdua de parades i/o botigues que ens abocará, a curt termini, a una concentració de l’oferta en mans d’unes franquícies que, no sempre, tenen posada la seva mirada en satisfer les demandes de la clientela.

Perquè, aquestes botigues o supermercats que es pots trobar arreu, ofereixen productes, vestits, parafarmàcia… un seguit de productes cada vegada amb més oferta diversificada, però no afavoreixen una especialització del comerç, i prioritzen el nivell de vendes i guanys.
Us heu adonat que, tots els supermercata de Santa Coloma, ofereixen pa ?… i, a més, els forns de pa també ?…aixó ens indica que no hi ha una diferenciació entre un comerç especialitzat i un altra que ofereix productes i serveis variats que poden afectar a altres comerços.

Centrant el motiu d’aquesta entrada, hi ha uns factors negatius :
a) El CNS (Comerç no sedentari) està subjecte a les inclemències del temps, amb el perill de que l’aigua, el vent, o el fred malmetin el producte.
b) El CNS, per l’efecte anterior, també pateix l’assistència de públic, en aquests dies de fred o pluja i, per tant, menys vendes.
c) El CNS té uns horaris que no afavoreixen la conciliació familiar ja que, les parades, s’han d’instal.lar molt a primera hora malgrat que, potser, la jornada hagi començat abans, si s’han fet compres a majoristes o s’ha de carregar el camió..
d) El CNS no té garantit el seu relleu generacional ja que, les condicions de treball, són poc atraients, per els titulars i/o els treballadors.
e) El CNS requereix d’un mínim de vendes per a fer-ho rendible i, moltes vegades, aquesta viabilitat es minsa i no compensa altres despeses (desplaçaments a diferents mercats cada dia, expositors, gasolina. mermes de producte…).
f) El CNS sempre ha tingut com a objectiu posar a l’abast dels veïns productes que no es podien trobar en establiments sedentaris; actualment, molts supermercats, han diversificat la seva oferta, i ofereixen productes de tota mena, perjudicant un CNS, amb menys recursos.
g) El CNS ha de suportar tirar producte massa madur, o no vendible : és una pèrdua i el CNS no sempre té recursos sobrants.
h) Cal ordenar els mercats de CNS perqu+e el nivell de competència sigui òptim, evitant parades semblants en productes o varietats : això provoca una disgregació de compradors i menys venda per cada una de les parades.
i) El CNS només podra sobreviure si ofereix productes especifics i amb garantia d’autenticitat : verdura i fruita de proximitat, cultiu ecologic, el propi de la temporada…

Tenir molta antiguitat, com a data fundacional del mercat, no té influència sino som capaços d’articular i ordenar l’oferta que s’hi ofereix i, a la vegada, coordinar-se amb el comerç històric, per fer una complementarietat.


Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.