A la tradicional trobada de campaners, de l’abril de l’any passat 2025, a Os de Balaguer (comarca de La Noguera), una de les activitats que hem va sorprendre (suposo perquè era la primeva vegada que hi assistíem), hi havia a la Plaça de l’església, un conjunt de campanes de diferents tamanys, agafades a una carcasa metàlica.
Dues noies, simulant la vestimenta campanera animaven als més petits, i a tothom, a acostar-se, moure el batall, i emetre aquest so metàl.lic tant característic, sense més pretensió, que fer aquest “bateig campaner”, i tocar, amb les mans, la part exterior de les mateixes.
Aquesta vivència venia acompanyada per un “Diplomet” que s’entregava, personalitzat i signat al(la) jove que hi havia intervingut com detall, i record, del que havia fet i que reprodueixo, al començament d’aquesta mateixa entrada.

Mirar les campanes davant per davant, és un fet poc usual : normalment les  trobarem al seu lloc habitual a la part alta dels campanars, que no sempre estan oberts; un campanars que, no sempre, són accessibles per esglaons i passadissos estrets no sempre fàcils, amb espais de poca capacitat, amb molta cura per l’alçada. la perillositat dels finestrals, espais que no han estat  pensats per visites. Veure les campanes a l’alçada del carrer, dona una altra perspectiva : el que es mou és el batall, hi la la supervisió i consells d’altres persones que orienten a qui no si atreveix, amb total seguretat.

Quasi totes les campanes tenen un pes considerable i, el seu moviment ,s’ajuda amb el contrapes que tenen, a la part superior, (peça metàl.lica, equivalent a un 60 per cent del seu pes total). Campanes, de molt de pes, poden així ser vogades (moviment de la campana sense voltejar) per una sola persona, amb una falsa sensació de facilitat que no allunya el perill que pot representar aquest moviment.
Cal que els nous “campaners joves” agafin confiança, en apropar-se a les campanes, amb l’ajut, i consell dels més veterans, allunyant la possibilitat de perills o incidències.
Hem de facilitar que el jovent tingui accés a aquestes experiències i tenir un detall tangible, que sempre recordarà aquell moment.