De vegades les reunions no són tan productives, com esperàvem…

Fa anys que sóc soci de diferents entitats i, sempre que he pogut, m’he interessat en el seu dia a dia, en els projectes i propostes en què estan treballant. Bàsicament, assistint a les assemblees de socis que és una de les maneres de conèixer, de primera mà, la vida associativa, l’empenta amb què afronten el futur. I els reptes a assolir.

Malauradament, les meves vivències em demostren que, el món associatiu està molt tocat, en moments de debilitat per diferents raons, algunes coincidents a totes elles.
Si haguéssim de fer un llistat d’aquestes percepcions, les podríem resumir en :

a) Manca de relleu generacional, per la no incorporació de joves a les entitats més tradicionals que sense una evolució, o adaptació, dels seus objectius socials (a les novse formes de la societat actual), no ofereixen atractiu. Hauriem d’excloure aquelles entitats esportives i similars que ofereixen serveis i instal.lacions per les quals és necessari ser membre.
b) La baixa de socis que es produeix, per motius previsibles (socis cada vegada més grans, amb menys capacitat de fer coses o assistir a actes, manca de seguiment del soci…) i, cada vegada, són socis de quota, sense cap altra participació.
c) Pèrdua de l’interès en acceptar responsabilitats, en la gestió associativa, per el temps de dedicació a reunions, gestions, logística i muntatge de les activitats i per el poc reconeixement, per part del soci, que no perceb aquesta implicació.
d) Increment de les quotes socials, sense que el soci percebi una millora sustancial dels seus motius, encara que les despeses venen afectades per els increments de les compres o serveis que s’han de contractar. a formes de la societat actual.
e) L’increment de la quota social, ha de venir argumentada, perquè el soci percebi la necessitat d’aquesta modificació, sigui per una adequació a l’increment general de les despeses, o per objectius puntuals que ho requereixen,
f) Hi ha una manca de suport institucional, tant per part de l’import de les subvencions, com per la no assistència institucional als actes, que les entitats visitants agrairien. Cal una redefinició de les aportacions de les administracions per evitar que, aquestes ajudes, siguin més estructurals que de suport a determinades activitats on pel seu projecte, els recursos propis de les entitats no hi poden arribar a la seva totalitat.
g) Reducció del nombre de col.laboradors, que són els benefactors que han anat complementant el sobrecost d’activitats, per la desaparició de les Caixes d’Estalvis i, d’altra, la reducció del comerç local molt implicat (per la jubilació dels seus titulars) i d’un comerç franquiciat, o resident fora del municipi, que no valora el que representen les activitats de les diferents entitats i no hi veuen rendibilitat a curt termini.
h) Una pressió de les diferents entitats associatives, envers el comerç local on, la majoria d’elles, han de recórrer a les mateixes botigues o establiments que per amistat, o per compromís, hi donen suport. En un moment en què les botigues tenen uns marges més reduïts, per la competència de les grans superfícies i del comerç electrònic, aquesta aportació tendeix a ser cada vegada més petita.
i) Espiral de reducció d’actes, per la pèrdua d’assistència, de menys ajuda del voluntariat, de la propia entitat, en l’organització dels mateixos, i un increment descoordinat d’actes arreu.
j) Manca de projecte a mig termini; moltes vegades les entitats es veuen superades per la gestió del dia a dia, amb juntes amb pocs membres, limitades davant d’un treball, i gestions, que els superen.
k) Els membres de la Junta són escollits, sense un projecte personal, unes tasques determinades, o quina serà la seva aportació, o peopostes, per desenvolupar dins de la Junta; també, per la percepció de que no hi ha relleu (en el moment de la renovació,) i una part dels seus membres continua a la Junta, sense voluntat, per no deixar llocs buits.
l) Una societat cada vegada més còmoda, individualista, reticent a sortir, o compartir activitats, o participar-hi de manera activa : tots, si volem, estem envoltats d’una oferta a les xarxes socials, d’esports o cinema, jocs… o de qualsevol producte que s’ofereix a domicili.
m) Hi ha un munt de “competència” amb opcions més atractives, més econòmiques on, dificilment, les entitats hi podem tenir incidència si no hi ha un canvi radical del model associatiu, un esforç, moltes vegades no assumible, en persones i dedicació, i unes propostes engrescadores.
n) No estem acostumats a treballar en grup; la majoria de persones tenim unes vivències, unes inèrcies, poder compaginar l’acció associativa amb altres compromisos familiars… i, més enllà dels moments de Junta, no cuidem el fer pinya fora de les obligacions i gesti
o) El dia a dia societari se’ns menja: mai hi ha temps per a poder preveure algun pla estratègic a mig termini, algun treball de fons, encara que suposi inversions, nous entorns i/o noves opcions o activitats per oferir al soci.
p) La renovació total de la Junta cada 4 o 5 anys, tampoc ajuda a generar una base de treball a llarg termini, fet que es podria subsanar amb renovacions de Junta parcials.
q) No hi ha tradició de plantejar solucions reals; no estem acostumats a compartir preocupacions amb altres entitats del poble, o de similars objectius, de poblacions veïnes: moltes vegades sumar la força social (socis) pot ajudar a rendibilitzar l’estructura i afavorir el manteniment de grups.
r) També és cert que hi ha com una història, al darrere de cada entitat, que no permetrien opcions viables amb canvis substancials, la pregunta és : Preferim dissoldre una entitat, o voldríem veure opcions possibles, amb altres entitats, que tenen els nostres objectius socials ?.
s) El soci implicat, d’una població, sol estar inscrit a altres entitats, pagant diferents quotes i, potser, veuria que la feina conjunta o la unificació de diferents serveis, faria més viable una supervivència o donaria empenta.
t) Les entitats com diem al punt anterior, tenen activitats i, el calendari idoni de les mateixes, es redueix als caps de setmana generalment : l’existència de moltes entitats obliga que el mateix públic s’hagi de repartir entre les diferents opcions, i pot haver-hi, una saturació de l’oferta lúdica.
u) La manca d’una relació sincera entre entitats per poder compaginar els actes principals de les diades de cadascuna, sense perjudicar els actes de les altres, amb un calendari anyal pactat.
v) Cal cercar l’innovació, la no repetició d’activitats any rere any.
W) No Informar al soci i publicitar tot el que es fa, les gestions i projectes.
x) Adaptació i/o actualització dels objectius socials, per apropar-los a les noves realitats
y) Replantejar si el que es fa es el que realment el soci espera de nosaltres o de l’entitat.
z) No fer activitats creuades amb altres activitats, per mantenir millors relacions i contactes i també perque ens coneguin mes persones.

En definitiva, cercar motius, perque el soci continui…

Quasi tot un abecedari de percepcions, per a refelxionar-hi…