Imatge de la façana de l’església de Rauric (terme de Llorac), a Tarrgona; es poden veure les imatges abans i després del robatori que van patir.
Al País Basc, i durant tot el recorregut del Camí de Santiago, van anar sorgint, almb el temps, un seguit d’ermites, esglésies i altres edificacions religioses amb campanars, i campanes.
En aquesta societat que estem vivint, el canvi de prioritats, la pèrdua de la capacitat econòmica, una menysvaloració dels vestigis d’altres èpoques, i/o del mobiliari, imatges, restes arqueològiques… ja sigui per desconeixement del que representen, per rebel·lia, per fer destrosses, o per malvendre-ho, deixem molts elements culturals desprotegits, enfront d’altres prioritats dels cossos de seguretat (violències, alteracions de la llei…), que són més noticiables, i més prioritaris.
En una església hi han molts elements de valor, susceptibles de ser robats (imatges, estris dels actes religiosos, llibres antics …), però aquests són facilment detectables en el moment en que vulguin ser venuts; en canvi,, la campana, pot ser fosa amb relativa facilitat, i temps, amb un forn encara que sigui rudimentari i, amb alguns estris per la manipulació; en aquest procés de la refosa els elements identificats desapareixen perquè, el que val, és el pes del metall que la composa.
A mida que les esglésies i ermites cada vegada són més aïllades (tenen menys activitats), van perdent seguidors i fidels; els panys i mides de seguretat tendeixen a ser menys segurs, amb menys vigilància i seguiment. Per aixó aquesta tasca de cuidar-les ens correspon a tots. Cal tenir cura de preservar i garantir tot aquest patrimoni, amb les instruccions i recomanacions que calguin, amb les forces de seguretat establint protocols per activar els mecanismes d’atenció i resposta, davant un robatori o d’un indici de que es produirà.
I, en general, tots els fonedors, Confraria, campaners… aportant aquells suggeriments per preservar aquest patrimoni nostre, i de tots…
recerquesmones.net 