La religiositat popular, una cohesió que es manté…

En molts indrets trobem advocacions pròpies de la Mare de Déu, de Verges i Santes Maries i del Crist, que tenen un fort arrelament, en determinats pobles i ciutats; aquesta varietat de devocions és fruit d’una llarga tradició cristiana, de llegendes, i argumentacions sobre la seva localització, o la trobada de la imatge, i una aura miraculosa que es transmet, de forma molt sentida.
Però, de Mare de Déu, només n’hi ha una; les altres són advocacions, arrelades en el temps i en un indrets on els fidels hi han confiat les seves oracions i peticions.

Aquesta identificació amb l’indret les fa més properes i, alhora, esdevé una mirada més personalitzada.

En el cas de les Mare de Déu, la vocació mariana, i la figura de la mare, han fet que hi hagi una varietat d’imatges, festivitats, i actes que apleguen molts fidels de l’indret i dels voltants, per fer festa.
En el cas d’aquesta entrada, hi ha el Sant Crist de les Campanes, amb té dues advocacions a la comunitat valenciana; ambdós amb uns origens i particularitats singulars

Albalat de la Ribera, comarca de la Ribera Baja (València)

Imatge del Crist, al carrer de Cavallers, i en el moment de l’entrada a l’església de Sant Pere.

Ës una població eminentment agrícola, amb una població que supera els 3.500 habitants; l’església parroquial està dedicada a Sant Pere, i els patrons són Sant Abdó i Sant Senén, encara que la imatge del Crist de les Campanes té molts devots, i totes les peticions i pregàries van adreçades a aquesta advocació.
Com a festivitat del Crist, l’últim dia de la festa major de la vila (17 d’agost) se celebra una processó emotiva, que esperen tots els veïns, i dona per finalitzada la festa.

Els actes comencen amb la missa festiva dedicada al Sant Crist de les Campanes (12,00 hores), que reuneix els devots, gent de la vila i dels voltants, la coral i l’escolania, cantants i músics, i finalitza amb el “Cant al Crist de les Campanes” amb molta emoció, i amb el repic de les campanes. Continua la festa amb “La disparà”, la cultura dels focs i del soroll molt present a la majoria de les activitats festives valencianes.

La processó comença a les 21,00 hores; hi participen diferents entitats representatives de la cultura local, entre d’altres (i segons reflexa la font on hem recollit aquesta informació), el Ball de Nans de València, colla de Dulcaines i Tabalets, la Banda Musical de l’Ateneu, la creu processional, i la comitiva de devots, amb ciris, que van acompanyant el recorregut del Crist. Finalitza la processó amb l’entrada del Crist a l’esgésia de Sant Pere, un castell de focs d’artifici i, a l’interior, es canten els “Goigs al Crist de les Campanes”, acabant amb un “Visca el Crist de les Campanes”.

L’origen del seu nom, podria venir per l’ubicació de la seva capella, al peu del campanar, i de la llegenda sobre la troballa de l’imatge, que reproduim : “…Sebastiá Figueres, mossèn en aquella època de la vila, va veure la necessitat de fer una església més gran per a Albalat; demanà permís i al cap de poc començaren les obres… la planta de creu llatina anava creixent en alçada i, una vegada acabada, es necessità fer un nou campanar ja que, el que hi havia, quedava massa baix… es va demanar permís per enderrocar el campanar, va tardar a arribar i, el campanar, es va enderrocar. Al retirar els enderrocs es trobà una petita creu, que no semblava haver-se fet malbé. No va tardar molt a qualificar-se aquesta troballa de miraculosa i es construí, sota el campanar antic (que mai es va acabar d’enderrocar) l’actual capella on s’exposa la imatge del Crist. L’imatge trobada podria estar identificada com del segle XV. Fou destruïda, al igual que altres imatges de l’església i les seves capelles, per la guerra civil; l’actual és de principis del segle XX, de mida natural.

Reproduïm l’article publicat a “Levante” (17.08.2015), com a complement a aquesta ressenya :

Font : Crist de les Campanes “wikipedia”

Almoradí, comarca de la Vega Baja del Segura (Alicante)

Imatge del “Crist de les Campanes” d’Almoradí

La història del Crist de les Campanes d’Almoradí té un recorregut històric que la vincula amb l’Ordre de la “Comunitat dels Pares Mínims”, la qual va aparèixer a Espanya al voltant de 1487; serà al llarg del segle XVII quan creixerà amb l’obertura de diferents convents i, especialment, amb el terratrèmol de l’any 1829 que va afectar el poble, i en va augmentar la devoció.
Les primeres gestions per obrir un convent a Almoradí són de l’any 1610, amb el suport de Martín Tomás (Prevere) i la seva germana, que van fer donació de la finca de “Les Voltes” i d’altres béns per al seu bastiment, amb la condició que fundessin un Col·legi Pontifici, per a l’estudi de la Teologia i les Arts. El primer lloc va ser al centre del poble, i poc després es van traslladar al lloc definitiu, prop dels camins que duein cap a Orihuela i Algorfa. Va ser un dels millors convents, amb hort i arbres fruiters, i un abastament continu d’aigua, amb el canal que passava a prop del convent; a més, tenia una biblioteca amb molts llibres selectes.
L’església del Convent no es va finalitzar fins l’any 1740, i fou beneïda per el Bisbe d’Orihuela Juan Elias Gómez; al finalitzar la cerimònia es va fer una processó des de l’església de Sant Andreu fins al convent, amb el trasllat de la imatge de Sant Francesc de Paula.
L’historiador Montesinos la descriu -l’església- com “nada tenia de primor y gusto, contaba con una torre no muy elevada, pero de sólida obra y tres sonoras campanas, llamadas La Mayor, La Menor y la Mínima” situades respectivament a ponent, a migdia i a tramuntana.
Continua la seva descripció : “…en el lado del evangelio se hallaban las capillas de Nuestra Señora de la Soledad, San Sebastian Mártir, y el Santisimo Cristo de la Piedad (titulado así en la descripción de Montesinos, seguramente por desconocimiento ya que, los frailes, le nombraban como -de las campanas-…”
Amb el terratrèmol de 1829, la imatge va quedar intacta, sota el campanar, i va enfortir més la seva devoció.

La capella del “Cristo de las Campanas” (Almoradí)

El bisbe d’Orihuela/Oriola Rafael Palmero, va beneir la capella de la Germandat l’any 2008, al carrer del Sant Crist 35, on hi custodia diferents passos processionals, i la imatge del Crist (d’acord amb la font consultada) i amb l’assistència d’autoritats i nombrós public i devots de la imatge.

Font : “https://almoradi1829.blogspot.com/2015/02/el-convento-de-padres-minimos-de-san.html