La campana continua essent un element tangible de moments històrics transcendents i Cartago (Costa Rica), és l’indret on es va signar l’Acta d’Independència de l’estat espanyol i va ser la campana qui anunciar l’arribada, del correu de Guatemala, que anunciava la independència dels països centroamericans. Aquest element sonor, que llueix, novament, a l’arcada principal de les restes del que hauria estat l’església de “Santiago Apòstol.
La campana coneguda com “de la Llibertat”, o “de la Independéncia”, ha estat substituïda per una de més moderna, amb les mateixes característiques, per el deteriorament d’aquests darrers anys. L’original havia estat fosa pels fonedors de la província de Heredia, “Andrés Cartín” l’any 1818, ha estat testimoni d’esdeveniments significatius de la història del país, i s’ha preservat la seva ubicació i simbolisme.
Cartago va ser fundada per monjos franciscans entre 1575 i 1580; el temple va ser reconstruït diverses vegades per resultar afectat pels terratrèmols dels anys 1630, 1822, i 1841.
L’estructura actual va començar l’any 1870 i es va anar construint de forma no continuada, algunes vegades per manca de recursos, o per diferències entre l’església i l’estat; la seva construcció es va retornar a començar l’any 1903 però, el terratrèmol del 1910, va provocar danys irreparables deixant l’obra com es veu actualment.
Com a curiositat, aquest temple va ser dissenyat amb arquitectura romànica i els elements propis d’aquesta (murs massissos, arcades de mitja volta i simplicitat ornamental), incorporant adaptacions al territori com l’utilització de la pedra volcànica, i tenint en compte els terratrèmols freqüents.
Hi ha molt poques construccions, al continent americà ,amb estil romànic més propi d’Europa i, per això. és un exemple que enllaça història, representativitat, i un espai simbòlic.
Font : “wikipedia : Acta de independencia de Costa Rica”
recerquesmones.net 