Tocs manuals de campanes a Tabara (Zamora): trobada, tradició viva, i reconeixements (CC112)

Aquesta població de la província de Zamora, molt propera a la frontera amb Portugal, és una de les més llunyanes des de casa nostra però hi compartim una història ienvers aquests tocs manuals, que han estat reconeguts per la UNESCO i que s’estan recuperant, paulatinament, a molts indrets.
Us reprodueixo dos retalls de premsa de l’edició d’enguany, amb el resum de les activitats que es van programar el passat 22 de juny.

Les trobades campaneres són, i han de ser, motiu d’amistat, de compartir experiències, d’acompanyar els nous campaners, i d’engrescar a tots aquells que puguin sentir-se atrets; per això hem d’agrair i fomentar les mateixes, i la seva continuïtat, amb l’ànim i l’objectiu de mantenir els tocs i el seu coneixement.
Aquesta vinculació amb l’església (la missa, la processó, o la fotografia conjunta) ens hi compromet, i les festes religioses són el millor moment per fer que les campanes donin el millor so i el millor missatge.

El reconeixement als campanes més veterans, es i ha de ser una constant i un deure, no pas per un formulisme, sinó per un agraïment sincer d’un ofici que l’han mantingut en temps on les campanes automatitzades semblaven que ens deixarien per a la historia.

Una salutació als campaners zamorans, i a tots els que feu possible aquestes activitats de consolidació i difusió dels tocs manuals