La Passió d’Emi Coria pels Tocs Manuals de Campanes, a Villaflores (Salamanca) (CC121)

Emi Coria, el darrer campaner de Villaflores (Salamanca), comarca de Tierra de Peñaranda

Suposo que, un dels millors plaers de qui porta pocs anys aprenent de tot el que es fa i es publica sobre aquest món de les campanes, seria poder passar estones de conversa amb campaners, com l’Emi, (suposo Emilio o Emiliano) Coria Sánchez, l’últim campaner de Villaflores, una població salmantina, propera a l’eix Salamanca-Tordesillas, on n’ha estat el custodi d’aquest coneixement, transmès de generació en generació però que, ara, es veu en perill per la comoditat d’unes tecnologies que programen els tocs sense intervenció humana i amb uns sons metàl·lics que els diferencien dels que es fan manualment.
Seran setmanes en què la torre/campanar de Villaflores restarà en obres i ,el so manual de les campanes, pot quedar apagat per aquest perill de la modernització.

Al llarg de l’entrevista que reprodueixo, hi ha anècdotes i comentaris que fan de la seva tasca una simbiosi de responsabilitat, respecte, de compartir i ajudar en les tasques de l’església.

Li agraden els tocs festius, el que ell diu “el rLi agraden els tocs festius, “el repiqueteo”, el toc continuat de les campanes
Ajuda a que l’església estigui en les millors condicions
Si hi ha joves que volen tocar, pujen amb ell i els deixa tocar (esmenta la colla dels quintos, quan el jovent feia el servei militar)
Va aprendre només de veure-ho; es un coneixement que s’aprèn d’oïda
Porta més de dues dècades fent-ho de campaner.
Ajuda al sacerdot en altres tasques de l’església i té cura de les claus de l’església.
No es fàcil : hi han tres campanes, i de vegades cal tocar-les juntes.
Per a l’Emi, es una passió; quan fa tocar les campanes no es tapa les orelles, ja que prefereix escoltar-les directament
La gent del poble els hi agrada escoltar els tocs, i estan pendents de conèixer els esdeveniments socials
L’automatització del campanar esta pendent de quan finalitzin les reformes, però hauríen de ser compatibles l’ús dels dos tipus de tocs (els manuals i els automatitzats,
L’últim paràgraf de l’entrevista fa esment a algunes de les particularitats d’aquest poble de Villaflores.

Ens agradaria molt, en una propera entrada, poder explicar que l’Emi ha aconseguit que es mantinguin els toca manuals, i/o que hagi aconseguit un nombre mínim de persones que es comprometin a mantenir el seu llegat, com a part de la història local d’aquesta població salmantina.
Moltes salutacions Emi, i agraït per tot el teu treball..