Descobreix el Campanar de Taradell: un tresor arquitectònic, de 950 anys (CC130)

Les campanes, església de l’església de Sant Genis de Taradell

Els campanars continuen essent fars arquitectònics que identifiquen una població, i són “skylines” que ens donen informació, a distància, la visió global de l’indret.
En poblacions de la Catalunya interior, continuen sent la construcció més alta que sobresurt, respecte de les altres; encara que hi tinguem aquesta primera identificació visual, continuen essent espais tancats, reservats, i limitats, en el seu accés malgrat que hi hagi al seu interior les campanes, instruments beneïts, que mereixerien la seva contemplació tant, per part dels propis veïns, com de persones interessades en aquest món campaner.

Entrar en un campanar, com el que, en aquests dies, han tingut el goig de celebrar el seu 950 aniversari, és tota una referència que ens ha de situar en la història local de fa quasi un segle.
Taradell ha estat un indret conegut en època romana, un lloc de pas de les vies que conduïen de Barcelona a les terres de la Catalunya interior; aquesta situació estratègica li va permetre a l’epoca mitjaval desenvolupar l’agricultura, la ramaderia i el comerç.
Avui en dia Taradell té una població propera als 7.000 habitants, esta a uns 7 kilometres de Vic (la capital comarcal), i malgrat que va tenir industria textil, avui en dia es seu de diferents empreses d’activitats variades, i un punt turistic, per la seva proximitat al Massis del Montseny.

El campanar es va construir al segle XI, d’estil lombard, es l’unic que es conserva de l’epoca romanica; té sis plantes, encara que lamés alta es va afegir posteriorment, i aquesta va patir un incendi a principis delsegle XX que la va malmetre, i va ser restaurada per l’arquitecte Puig i Cadafalch, afegint un rellotge a cada una de les cares.
La primera planta es la més alta de totes les plantes, té les finestres en forma de saetera (finestra llarga i estreta, “abocinada en uno o ambos paños), i un friso (banda decorativa) de arcs cegs (arcs que s’incorporen a la paret de forma ornamental, sense finestra) amb lesenas (separacions ornamentals) als costats i a la part central en aquest primer pis; aquesta decoració es va repetint enla resta de plantes.

Al tercer pis, el nombre de finestres augmenta : hi ha dues finestres “geminades” en cada mur; als quart i cinqué pis son tres les finestres que hi ha a cada mur (es diu geminada a la finestra que esta repartida en parts iguals, que poden ser dues o tres, i tenen els arcs identics. Aquests arcs tenen habitaulment, una columna, pilar o pilastre a cada una de les finestres, que es on se suporten (el terme ve del llatí i vol dis duplicat)
En aquest cinquè els arcs van ser totalment reconstruits amb les obres de Puig i Cadafalch. Externament aquesta planta esta ajuntada amb la superior, que es on hi ha el rellotge i les esferes a cada una de les façanes.
La part superior del campanas es una teulada a quatre vessants, on hi ha el cimborri (acabat en punta), el parallamp i la campana del rellotge.

Un aniversari que, de ben segur, pot ser un motiu de visita i gaudir d’aquest indret osonenc…