Sorolls nocturns a Valdeande (Burgos): el debat sobre les campanes (CC138)

Valdeande té els seus sons, té la seva vida”: ni campanes ni gallines…
Un clàssic, un veí que es queixa dels decibels del rellotge durant la nit, i ha obligat a silenciar els ocs entre les 23:00 hores fins a les 8 del matí del dia següent; aquesta població burgalesa és un indret amb un veïnat molt tranquil.
Però en aquest indret, hi ha algú a qui li molesta el so de les campanes per la nit; en un poble, com molts dels que hi ha a la geografia peninsular, a les nits s’escolta el silenci, un preuat però poc conegut, ja que qui està acostumat a ciutat, els sons ambientals són molt més alts i de tot tipus (motos, persones parlant, persianes metàl·liques, vehicles industrials, telèfons mòbils, bars, semàfors acústics…).

Potser fins i tot podria estar d’acord amb aquesta persona, si estigués dormint en una habitació molt propera al campanar, però això seria molt difícil, i en tot cas podria afectar a una o dues cases; als pobles petits no hi ha edificacions altes i les cases es distribueixen.per diferents carrers, i no estan concentrades prop del campanar.

Normalment, a aquests sorolls, t’hi acostumes per exemple prop de les vies del tren, o d’un aeroport, per posar dos exemples amb sorolls contundents, i hi ha veïns que hi conviuen.
Una de les funcions de les campanes, es que han de transmetre el seu so a un àmbit de població local, que es va preveure el el moment de fer-lo; per tant en barris nous, el so no acostuma a arribar-hi.
Podem mirar els decibels de sortida de les campanes, amb el so que emeten, que segurament es el que marca la llei, però no es el mateix una campana que una altra, ni l’intensitat del mall, ni altres factors que poden afectar la propagació del so.

I una altra cosa es que aquesta persona, hagi provocat una decisió judicial per deixar d’emetre el so de les campanes a la nit.
Dificilment podem integra-nos en una comunitat, poble o indret, sino respectem les seves peculiaritats, i per tant si hi hem anat voluntariament a estar-hi, no es la millor forma de fer veïnatge…