Els intèrprets en acabar la seva actuació; a la foto de portada, una de les variacions del quadre “Sota el para-sol”…

El concert solidari del passat 21 d’agost, a Vallfogona de Riucorb, (Conca de Barberà) es va organitzar com un ajut per arreglar filtracions a la teulada de l’església, que podrien malmetre les pintures d’en Masriera Rosés, autor també conegut per la seva obra en el disseny i creació de joies, a Barcelona. Abans d’entrar a la seva biografia, cal destacar l’acte de Vallfogona i els protagonistes.

Primer de tot, es va projectar un curt sobre aquestes pintures d’en Masriera, que es troben a la mateixa església, i que, per problemes de so, s’ha compartit a les xarxes sota el títol “Els colors de la fe”, amb idea i guió d’en Domènec Corbella.
Pel que fa a les intervencions musicals, cal destacar la versió de “La suite de Paris” d’en Josep M Llorens que, el sabadellenc, Ferran Ten va interpretar de manera impecable. Tot el públic va reconèixer la dificultat de l’obra, que té 8 moviments diferenciats, i el mateix Ten va fer el comentari de cada una de les parts.
Després, en Valentí Miserachs, reconegut compositor, amb una llarga trajectòria, i responsabilitats a Roma,, va interpretar algunes peces d’autors clàssics, com D. Zipoll, J.S. Bach i de G.F. Haendel, finalitzant amb el conegut Alleluia d’aquest autor.
Un concert on tothom va sortir entusiasmat, per la coincidència d’un acte de suport a l’edifici de l’església, pels seus intèrprets, per gaudir d’un entorn que hi ajudava, i d’una església que es va emplenar d’un públic fidel i sensible.

En Lluis Masriera i Rosés (1872-1958), va ser un joier, pintor, escenògraf i director teatral, polifacètic en temps del modernisme, com d’altres intel·lectuals i artistes; descendent de la reconeguda nissaga dels Masriera (joiers), va continuar la tradició familiar, adaptant les seves creacions a les corrents de finals del segle XIX, on triomfava a tot Europa l’Art Noveau”, i a Catalunya, la burgesia catalana, va començar a consumir productes d’aquesta nova corrent artística, que es concreta, a casa nostra, amb el Modernisme.

Masriera va fer estades d’estudi a Paris, Londres i Ginebra a la dècada del 1880, on va aprendre coneixent tot el que, a un jove artista de l’època, li oferia el camp de la joieria; va conèixer el treball amb esmalts de Limoges i el va introduir a Catalunya.
Al retornar a Barcelona, va triomfar en el disseny i realització de peces de joieria, primer amb dissenys d’Art Noveau” i després, a la dècada del 1920 del segle passat,, amb l’”Art Decó”; va fer exposicions de joieria i pintura a diferents indrets com Barcelona, Madrid, Paris, Buenos Aires o San Francisco. Cal destacar la seva participació com a expositor amb les seves peces l’any 1925 a Paris al Saló d’Arts Decoratives, d’on va sorgir el nom de l’Art Decó.
Acadèmic reconegut va ser President de la “Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi” (entre 1944 i 1952) i acadèmic de la “Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Recomanable la consulta de la tesi doctoral d’Elena Pilar de Frutos (Universitat de Saragossa), sobre la influència oriental en els creadors catalans, i especialment en els Masriera :

Continua a l’entrada L331…