Retornant al campanar de Granyena de Segarra

La campana “1747” de Granyena de Segarra: un mirall i un exemple de com mirar els nostres campanars i campanes…
De vegades,al pujar al campanar, per veure o tocar les campanes, hi pujem amb els tempos justos, i ens manca moltes vegades, la voluntat de curiosejar les campanes, el com estan, si els hi cal un manteniment, o fer-hi rehabilitacions puntuals d’algun engranatge.
No hi notem el pas del temps però quan comparem, i posem de costat, una campana acabada de restaurar, amb un jou nou, i hi tenim una altra campana (amb el jou gastat) observem el pas del temps, veiem que hi ha un desgast, que potser. no valorem.

Per això la campana recent rehabilitada tant per les esquerdes, com per la seva afinació musical, ha de ser un mirall de veure el nostre campanar, el que coneixem, i que, per costum, ens és familiar. Un mirall que ens ha d’ajudar a fer pinysa i endegar manteniments i reparacions, que cal afrontar, amb el suport de tots, de la mateixa manera que ho fem amb el nostre cotxe o a casa nostra Hem tenim cura de qualsevol incidència.
Un mirall on hi ha de ser-hi reflexats, sumant, totes les persones, entitats, església i administracions que hi ha fet confiança, i han aportat part d’aquest pressupost, per arribar al final del que es proposava.
I un darrer mirall, per a tots els granyanencs que hi viuen, o hi tenen les seves arrels perquè qua observin el campanar, veuran quelcom nou i una història d’aquelles per explicar als nets.

Però també ens ha de fer veure, i redescobrir, tot el que hi ha, el que cal mirar amb calma, i d’allò que cal documentar, perquè un campanar no sols té una funció de suport de les campanes, també té una història i una arquitectura singulars, que defineixen visualment l’identitat del poble, i també la seva història.
Un orgull i el suport col.lectiu d’un(i d’uns) poble(s) que es resisteixen a perdre la seva identitat i que,el so de les campanes, ajuda a que es mantinguin vius.