Aquests instruments són els grans desconeguts dins de la musicalitat de l’església, d’una part per la seva limitada sonoritat,  per la utilització en moments determinats de la Setmana Santa, i pel seu difícil encaix dins de conjunts instrumentals o obres musicals,

La matraca, és un instrument composat per un llistó central que va donant voltes, d’on surten diferents pales al seu llarg sense un ordre concret de forma, que quan se’ls aplica moviment, produeix en un so sec i repetitiu. Normalment estant a dalt del campanar, ja que tenen una funció substitutiva durant alguns dies determinats de la Setmana Santa.

La carraca (o carrau, en català) és un instrument de mà, que segueix el mateix concepte que la matraca; en moure la mà formant cercles, l’instrument, compost pel pal per on s’agafa i. a la part superior ,té un engranatge que permet que les làmines freguin contra la fusta fixa de dalt del pal i, aquest moviment, provoca el soroll sec i repetitiu.

Aquest any hi ha hagut a Pola de Siero (Astúries) l’exposició de la col·lecció de Fernando de la Puente, d’aquests instruments, de les seves varietats i models que al llarg de la història, i en diferents llocs, s’han desenvolupat; es professor de l’Escola de Música Tradicional d’Oviedo.

Espereo que, algun dia, tinguem ocasió de veure aquesta exposició i gaudir-ne a les nostres contrades.