Una de les possibles solucions que planteja aquesta ressenya és que, en un Bisbat, hi hagi un nombre de campanes a disposició de les diferents comunitats parroquials, per poder ser contractades en cerimònies, aniversaris o quan hi hagi la presència d’alguna autoritat eclesiàstica.
Aquestes campanes ‘mòbils’ haurien de ser beneïdes i tenir autorització per poder ser utilitzades dins del seu territori eclesiàstic.
Per fer-ho més fàcil, hauria de dissenyar-se una plataforma o suport de fàcil manipulació per al transport, amb un servei facilitat pel mateix Bisbat, tant en l’anada com en el retorn al lloc d’origen.
Aquest servei tindria un preu de muntatge, i desplaçament assumible, i proper al seu pru de cost..

No s’esgota aquesta possibilitat amb les festes litúrgiques; hauríem de cercar també la possibilitat d’utilitzar-les en sessions formatives (pels campaners del territori), per a escoles (per conèixer els tocs i el que signifiquen); també per les visites amb persones de mobilitat reduïda, per la dificultat d’arribar dalt del campanar, i també en les trobades campaneres que es fan arreu…
.
A la fotografia que encapçala aquesta entrada hi ha el grup de campanes mòbils d’Os de Balaguer que es poden veure, i tocar, el dia de la Trobada de Campaners que, cada any, es celebra en aquella població, a finals del mes d’abril.

Em d’acompanyar sempre, que puguem, els tocs manuals de campanes perquè es un so que transmet, informa i segueix moments molts especials…