M03 – OPINIÓ i RECURSOS : Els Monés de Cuba : una història que també es nostra …

A nivell català, en general, l’apropament a l’estudi de la nostra història compartida a la illa caribenya, ha estat un exercici que té unes connotacions agredolces
D’una part els fets mes coneguts ens parlen d’aquells catalans, que retornaven a Catalunya, enriquits, on feien inversions, cases singulars i ostentacions de la seva riquesa,  que han deixat petjada, a molts indrets, i que ens parlen d’un fort  enriquiment tornant amb les butxaques plenes.  També d’episodis de transport, i d’esclaus, propis de l’època però que, a ulls d’ara, ens sembla molt més que reprovable.
D’aquell període, ens separen uns 150 anys. Però hi ha un altra grup, molt majoritari, què va anar a Cuba a cercar-hi nous reptes i una nova vida, lluny de les penúries locals a casa nostra, i que van deixar d’escriure, de tenir-ne noticies, i de relacionar-se amb els parents d’aquí.
Són una majoria que o bé no van aconseguir el somni que cercaven, o van establir-se,  es van casar i formar família, tot integrant-se en aquest món tant llunyà, i diferent, què els oferia noves possibilitats.
Fa uns mesos, en Josep Bargalló (Conseller d’Ensenyament) i estudiós d’aquests temes va fer una conferència a Tarragona, en la qual, ens comentava com els americans valoraven l’enginy, dedicació i empenta dels catalans residents a Cuba, i els tenien en molt bona opinió.
Tenim a la família gent d’ambdues característiques : d’aquells que varen fer fortuna en el camp de les plantacions bananeres (que tindrem ocasió de comentar) i que varen viure d’aquesta fortuna i, d’altres, nascuts a Cuba, que retornen o els trobem a Barcelona i, uns darrers, que varen mantenir-se a Cuba, i dels quals els hi enviem la nostra salutació i record, als seus descendents.
Aprofitem aquest aniversari per estirar la mà oberta de forma col·lectiva, i estar orgullosos de tots els catalans (familiars o no) que varen anar a Cuba, amb la millor intenció  que varen donar el millor del que tenien, del que coneixien, del futur que somiaven i per el qual hi varen treballar de valent.
Bons exemples, i descendents, que segur han deixat ja una bona petjada, i la continuen.
Els nostres millors desitjos i una salutació molt cordial…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.