Recerquesmones.net

Encara que la lletra sigui la mateixa, el concepte es totalment antagònic; anirem desgranant cada un d’ells.
Un Pla “B” es aquell que també ni podríem dir de contingències o alternatiu, en que si alguna situació ordinària “falla”, tenim una previsió de com podem retornar a la normalitat.
Posaré alguns exemples escollits a l’atzar, però possibles : a) si tenim un vehicle, hi ha alguna alternativa per a substituir-lo, en cas d’avaria o accident, i evitar perjudicar rutes de transport o distribució… b) Si hi ha proveïdors que poden no atendre les nostres comandes (períodes de vacances, tancament d’empresa, …) podríem substituir-los amb rapidesa i evitar incidències… c) Si un ordinador o el servidor ens falla, un robatori, un incendi o altra situació que l’inhabiliti, tenim copies de seguretat, de tot, ben guardades i actualitzades… d) En cas de robatori, tenim les assegurances amb les cobertures correctes…
El Pla “B”, seria tot allò que ens facilites, davant d’una situació inesperada, la resposta de que l’activitat econòmica ordinària  continuaria funcionant, o es reprendria en un període curt de temps.
Però hi ha un altra pla ”B”, que cal tenir al calaix davant de contingències con l‘aparició de noves tecnologies, de noves normatives que cal adoptar, de productes que passen a ser no autoritzats, o de modificacions del mercat per decisions polítiques, que afecten als nostres clients i/o consumidors.
Enfront d’això calen decisions i readaptacions dels recursos per a fer front a les noves demandes : de preveure amortitzacions molt mes rapides dels immobilitzats actuals, de formació i reubicació del personal, i de tenir diferents línies de negoci no dependents entre elles…
El diner “B” es una altra mirada, molt mes a curt termini, intentant que certes transaccions de l’activitat econòmica escapin al control fiscal, sense que quedin registrades; personalment en la meva vida professional mai he promocionat aquesta forma de treball, malgrat que en certs moments ha estat bastant generalitzada.
Si ho mirem des d’un punt de vista personal, evitar la tributació en una compra o servei, per exemple del 21 per cent, pot ser atractiu, com per contractar-ho o no. Però això seria mes una qüestió de pedagogia fiscal i d’incentivar centes compres, o bosses d’activitat, on sol ser mes freqüent.
En el cas de les empreses, es molt mes complexa, i esbrino aquelles qüestions que ho determinen :

1. Si es diner “B” es evident que les persones que controles o coneixen aquest circuit han de ser les mínimes.
2. Un circuit “B”, o estar ben definit, o pot ser causa de descontrol en la seva gestió
3. Si paguem en “B” poden donar-se dues circumstàncies : una, que el receptor conegui aquesta situació i l’empresa receptora ho mantingui en aquesta situació.
4. Una segona opció es qual el receptor no coneix la situació del diner amb que li paguem, i per tant pot adoptar les eines informatives necessàries respecte del objecte de la compra.
5. Cal que tota la comptabilitat sigui coherent i que no hi hagin compres, sous, i altres despeses, que no tinguin una contraprestació creïble.
6. Cal també veure l’impacte que anem a amagar, té la consistència suficient per a fer-ho i els riscos que pot comportar, en altres paraules que l’import de l’acta o multa, sigui molt superior a l’import evadit registralment.
7. Un circuit “B” pot distorsionar el anàlisis comptable, les comparatives interanuals, i fer que potser adopten decisions de gestió, sense una base solida.
8. La manca d’anàlisis dels efectes impositius obviats, també ens pot fer caure en uns preus finals no reals, o ajustats al mercat.
9. Encara que es consolidi amb la comptabilitat real,hi ha distorsions que no ajuden a fer-nos una imatge global; per exemple si detraiem en “B” ingresos, hauriem de ser capaços de detreure en “B” les despeses imputables a aquests ingressos…
10. No permet a la comptabilitat fer comparatives interanuals segures, ja que el nivell “B” pot variar segons l’any i les previsions de despesa fiscal
11. Cal tenir molt ben definits els circuits, i evitar que els mateixos seiguin coneguts per personal mes enlla del afectat, i per tant cal un responzable de confiança que ho supervisi.
12. Mai es trova un moment per a donar de baixa aquesta practica, perque s’estableixen unes inercies que no ho faciliten, per exemple la sortida d’aquest diner “B” en despeses de direcció o pagaments no justificats o justificables.
13. Aquest diner “B” es un risc, ja que al no estar registrats, s’ha de mantenir guardat en un lloc segur, i en cas de perdua o robatori, dificilment es pot justificar la seva existencia.
14. Tampo podem alegar allo de que tothom ho fa : cadascu es responsable de la seva activitat economica, de com ho registra, ho declara i com ho paga.
15. Cada vegada mes les administracions son mes controladoras dels moviments de diners en efectiu i del seu seguiment, augmentant les possibilitats de ser detectat.
16. En aquestes transaccions “B” hi ha la part que reb els diners, que no controlem, i desconeixem si té algun registre manusla que ens pugui implicar..

Potser i com a anècdota, recordo un magatzem d’alumini que a les existències (on podia mantenir un cert marge), comptabilitzava les entrades de material en quilos, i inventariava al magatzem en metres; per tant l’equivalència era quasi impossible de quantificar.
En els meus anys d’activitat professional, mai he promocionat aquesta forma d’actuar; crec que com mes coneguem els nostres estats financers, i el els hi fem confiança de que ens reflexen la nostra realitat, tindrem una eina segura per adoptar bones decisions.