Al començar aquest nou bloc, amb la finalitat de comentar alguns dels documents que formen la meva col·lecció, volia fer una reflexió general sobre el concepte del que és i el que es col·lecciona…
Alguns/es, a la nostra infantessa, hem començat amb els cromos dels àlbums, o amb els segells, fruit d’èpoques en que sovintejaven aquestes aficions; anàvem a l’escola, amb els cromos, per intercanviar aquells que sortien repetits i la col·lecció finalitzava, quan s’havia complert l’àlbum, que era el suport on tots ells formaven una unitat de contingut.
El cas dels segells és totalment diferent, calia delimitar els límits de la nostra afició : si només eren els d’Espanya, d’un altre país, d’una temàtica o d’un període determinat, ja que la infinitat de segells i països ho haguessin fet impossible.
Potser més que col·lecció, n’hi podria haver dir afició, un oci, un entreteniment o un esbarjo que permetia compartir-lo amb els diferents mercats específics (recordo especialment el de la Plaça Reial, als anys 60 i 70 del segle passat) i del bullici que s’hi aplegava…; avui en dia és molt difícil trobar aficionats al segell, en part per el desús de la correspondència postal, per la reducció i qualitat dels continguts (que no de la impressió), i d’una afició que ha passat a la història amb la modernitat i, les noves aficions, molt més atractives i obertes.
Tots evolucionem amb els pas dels anys, però alguns necessitem tenir un espai propi, de quelcom, generalment material, que ens enriqueixi personalment, amb el coneixement o el detall de cada objecte col·leccionat…
Però hi ha una guia del que és col·leccionable ? : jo crec que NO, ha de ser allò que ens cridi l’atenció, que valorem i preservem, d’allò que coneguem o ens interessem en conèixer, i en allò que ens costi de trobar.
El pas de ser un conjunt d’objectes a ser una col·lecció, és una qüestió molt personal, del compromís de la continuïtat i el valor que li volem donar.
Recerquesmones.net 