Aquesta entitat, a la qual hi vaig entrar-hi a treballar amb 18 anys, hi he dedicat la meva vida laborar, i fa uns anys m’hi vaig jubilar essent BBVA. Per tant es lògic que en parli i que en altres entrades hi aniran apareixen documentacions a compartir i que formen part de la meva col·lecció, que recull les documentacions impreses que han estat habituals en la vida quotidiana del segle XX.
El seu nom, ja indica la finalitat per la qual va ser creat, el de poder facilitar el finançament del comerç exterior espanyol, les relacions econòmiques amb altres països, cercar nous mercats per als productes espanyols, i a la vegada poder canalitzar les exportacions e importacions.
Son períodes en que les documentacions i missatges son tots postals, cada entitat amb el seu idioma i costums comercials, que les mercaderies anaven i venien amb vaixell, i que hi havia un munt de monedes i transaccions complexes…
Es va constituir oficialment el 3 de juny de l’any 1929, amb la finalitat descrita al paràgraf anterior amb el patrocini de l’estat, i es va fusionar el 1991 amb la “Caja Postal de Ahorros” i altres entitats, a la Corporación Bancaria de España, SA, mes coneguda com “Argentaria”. Aquest patrocini inicial de l’estat, i la vinculació com a “Entidad Oficial de Credito” després de la guerra, ha marcat molt els Presidents que ha tingut i les polítiques i evolució de la pròpia entitat.
Cert que l’estat en va promocionar la seva constitució, però amb l’objectiu d’adjudicar la seva gestió, i hi varen optar-hi el Banco Urquijo, el Banco de Credito Industrial y la “S.A. de Credito Nacional Peninsular y Americano” (a) com que les dues entitats citades en primer lloc no tenien ni el suport del “Banco de España”, ni de la “Camara de Comercio de Madrid”, al final es va adjudicar a aquesta darrera, que corresponia a un grup català.
(a) – Societat constituïda l’agost de l’any 1928 (menys d’un anys abans de l’adjudicació), i els seus fundadors varen ser : “Banc de Catalunya”, “Banco Central”, “Banco Hispano Colonial”, “Banca Marsans” i “Banca Arnus-Gari”; n’eren consellers en Edard Buxaderas de la Cantera, Salvador Ferrandis i Luna. Carles Maristany i Benito i els germans Eduard i Francesc Recasens Mercadé.
Abans de la guerra de 1936, només tenia una oficina oberta a Bata (Guinea Equatorial), la qual també s’esmenta a l’entrada del bloc d’Història Familiar d’aquest web, en l’entrada dedicada a la guerra en aquell indret; a mes tenia sucursals a Gran Bretanya, Bèlgica i França i va canalitzar operacions amb els Estats Units, ja que aquestes oficines es van mantenir fidels a la Segona República, i a traves d’aquestes oficines eQuasi un any després de l’inici de la Guerra civil, l’estat de Burgos va constituir el seu propi “Banco Exterior de España” (2 de juny de 1937), i va pleitejar sobre la legitimitat del nom i del patrimoni el banc..s va fer les transaccions exteriors de la República.
Al 1940 el “INI, Instituto Nacional de Industria” va iniciar la privatització de l‘entitat, fins al 1962 en que inicia una nova etapa, amb el traspàs de les accions al “ICO Instituto de Credito Oficial”; al 1971, l’estat encara mantenia un 53,6 % de les accions.
A la decada dels 70-80, amb la crisi bancaria va absorbir al “Banco Rural y Mediterraneo”, “Banco Cantabrico” i “Banco de Alicante”.
En una nova entrada farem esment dels esdeveniments dels anys 30, en l’àmbit bancari i les conseqüències que va comportar per els bancs catalans…
Recerquesmones.net 