C21 – Parlem molt de la liquiditat… (I)

Hi ha un article que va publicar la web de “contabilidadtk.es”, amb el nom de “7 razones por las que una empresa puede cerrar el ejercicio contable con beneficio, però no tenir liquidez”, amb data 8 de gener d’aquest any. Us recomano la seva lectura.
Però m’agradaria reforçar algun dels elements que es comenten :
a) Crec que a finals de gener una empresa ja poc tenir ben definit el resultat comptable i haver-lo comentat amb assessors i accionistes.  Si l’exercici es tancat poca cosa hi podem fer, i el millor es deixar a punt els estats financers i tota la documentació per a quan calgui, i no dedicar-hi mes temps; el que si es mes correcte es fer un seguiment periòdic (mensual o trimestral), per veure les desviacions que es poden produir i poder reconduir-les, perquè a finals d’any el resultat s’ajusti a les previsions.
Si es produeix una desviació al gener i al març del mateix any, per exemple, ja tenim dades podrem endegar les accions per poder-ho reconduir-les. Si esperem a tenir dades, a final d’any, les desviacions del gener es podrien haver incrementat substancialment…
Un exemple prou clar també es la declaració de renda (IRPF); quan comença el període de presentació, acostumo a verificar l’esborrany i, si aquest es correcte amb les dades del darrer any, la presento els primers dies : si es a pagar es domicilia el pagament i al venciment del període voluntari es fa el càrrec, i si es a retornar hi ha mes possibilitats de que la devolució es faci mes aviat. Crec que la reflexió ha de ser, si es un període tancat no podem fer modificacions i per tant com mes aviat ho presentem, mes aviat podrem mirar de cara a l’exercici present.
b) Retards en el cobrament de factures : es evident que el concepte cobrar abans de para, no sempre es vàlid, i cal ajustar i negociar amb els clients les formes de pagament, incloent l possibilitat de que les mateixes poguessin ser negociades al Banc, i afectar la liquiditat, entenent que aquest cost addicional l’ha de suportar el client.
c) Compra d’immobilitzats : certament l’ampliació, dotació de nova maquinaria, obertura de noves botigues o seccions, es un element molt sensible, perquè ocasiona una despesa important abans de la trobar la seva rendibilitat: per això cal preveure si es poden assolir amb fons propis o cal un préstec aliè que reparteixi en el temps la financiació del banc.
d) Liquidacions tributaries : en aquest cas com que solen ser periòdiques, no tenen tant efecte, però si parlem d’empreses amb molts treballadors o molta facturació, els imports retinguts (però que no son de l’empresa), encara que estiguin al compte pot fer veure uns saldos no reals.
e) Robatoris interns o externs : cada vegada amb la reducció de les transaccions en efectiu, o de les caixes d’efectiu es minimitza; el problema podria recaure en les persones que tenen capacitat de disposar i fer pagaments telemàtics, o d’aquelles que gestionen la comptabilitat, i que han de tenir plena confiança, dels directius; sempre es poden valorar els  protocols o eines d’auditoria interna, que a part de ratificar la bondat de les transaccions, poden ajudar a millorar els procediments comptables.
f) La compra excessiva d’estucatge : les existències sempre es un punt molt difícil de controlar i valorar; en part per els temps necessari (si hi ha moltes referencies o preus). Quantificar les compres a fer es tot un art, que cal ajustar i adaptar en el temps, per fer les comandes apropiades.
No sempre es per la compra, sinó moltes vegades queden estocs no venuts, arraconats, materials retornats, models i peces en desús, peces mal col·locades o caducades (especialment en alimentació), tot una sèrie de casuístiques a tenir en compte. D’entrada suposen o han suposat una inversió (però que al final es un immobilitzat sense sortida), que caldrà periòdicament netejar físicament (perquè ocupen un espai i perjudiquen la maniobrabilitat o localització d’altres  peces), i al balanç, amortitzant-ho (amb uns criteris que s’hagin definit), o liquidant-ho (com a ferralla, …).
En una altra entrada parlarem de la liquiditat, i com fer-hi un seguiment…

AFEGITÒ 11.05.20
Avui a primera hora han entrevistat a la Miriam Monteys de Figueres, que es directora d’un centre de benestar; en una se les seves intervencions ha comentat que sempre havia tingut com a referencia quelcom que havia llegit de que una activitat economica, ha de tenir la capacitat de mantenir-se sis mesos sense facturar.
Es un bon objectiu i reflexió; no obstant , moltes activitats s’obren al public amb una minima capitalització (fins hi tot amb el minim possible d’inversió, segons la figura juridica), sense tenir en compte altres parametres.
Sembla que tampoc es atractiu tenir fons disponibles, sense obtenir cap tipus de rendibilitat, i que com hem comentat en altres entrades hi ha poca previsió i planificació.
Si que es cert que tenir un coixi en liquiditat, ens pot ajudar a evitar recorrer al finançament bancari, i que el pressupost de tressoreria no tingui tensions.



Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.