L47 – Les esglésies i els llocs de culte del terme de Llorac…(1)

Estem en un moment en que els fets i les activitats parroquials de l’església catòlica van minvant, en part per la llibertat religiosa i el poc seguiment generacional. Cada vegada hi ha menys casaments, batejos… i poca assistència a les eucaristies, amb freqüències mensuals, a l’església de Llorach.
També per part de l’església, i sense vocacions sacerdotals, el bisbat ha anat agregant al mossèn de Santa Coloma mes parròquies, i les activitats a les parròquies i llocs de culte; això també comporta una minsa relació mossèn-fidel.
Tot això ens porta a reconsiderar l’espai eclesiàstic, a mig termini : per una manca d’ingressos recurrents (menys activitats, menys fidels : menys recaptació), i aquestes no cobreixen les despeses ordinàries dels locals (llum, manteniment, substitució i reposicions, materials propis per al culte, flors i decoracions…).
Aquest panorama obliga a tenir les esglésies tancades una gran part del temps; per exemple a Montargull, obert un dia l’any, i l’aplec s’està fent els darrers anys al carrer), i a La Cirera, s’obre dues vegades l’any (amb motiu de les dues festivitats).
Aquesta manca d’obertura, agreuja els problemes de manteniment, i humitats; espanta plantejar obres o millores, ja que son edificis històrics que requereixen d’una reparació complexa, i quasi sempre s’han apedaçat per sortir del pas.
Tampoc es poden fer intervencions o reformes de profunditat, si no hi ha una valoració arqueològica o de recerca, per detectar les diferents etapes, el reciclatges o modificacions amb un sentit pràctic que no pas artístic o arquitectònic.
Per centrar el contingut d’aquesta entrada, volia concretar-ho amb tres exemples, que deixen quatre qüestions a l’aire :
1. Imatge de La Cirera : com a veí aquesta església es la que veiem i coneixem; en aquests dotze anys que hi som, sempre hi ha hagut una certa intenció, no concretada, de que la imatge de la Mare de Deu requeria d’una restauració, sense que s’hagi concretat a dia d’avui una acció en aquest sentit; temes com la propietat de la imatge, qui hauria d’autoritzar la restauració, com s’hauria de fer, i a qui s’hauria de demanar permís, son qüestions principals que no tenen resposta…
2. Paret de Montargull : com a soci de “Amics de Montargull” he intentat seguir els aplecs anyals, l’església i el poblet. Us adjunto unes fotografies de l’any passat quan es va fer nova la paret de l’església; la intervenció en un edifici simbòlic com aquest hauria d’anar acompanyat d’un estudi previ de les afectacions, i de les “cates” (mostrejos de parets i terres) que ens donaríem una aproximació a les diferents etapes constructives. Aquest estudis que son acurats però que requereixen de recursos, no sempre son fets, i podrien comportar remodelacions o apedaçaments moderns.
3. Llocs de culte : els edificis de la Cirera i Montargull, no son esglésies, son llocs de culte, segons el Bisbat; desconec fins a quin punt podria ser afectar en la seva dotació de recursos i manteniment respecte del futur.
4. Gestió : Normalment una església, la formaria una comunitat parroquial, i també un gruo de fidels que haurien de vetllar per programar les activitats i festivitats, tenir cura dels elements propis dels actes, mantenir neta l’església, o airejar-la sovint…; suposo que la manca de veïns permanents, i també una poca predisposició general fa que la comunicació poble- mossèn sigui molt puntual; cal dir per exemple que La Cirera, dependria de la Parròquia de Llorach, que també es troba amb una situació de manca de consell pastoral o parroquial…

Davant d’aquesta inèrcia, es evident que de no abordar-ho, el procés de deteriorament i de la manca d’activitats s’anirà agreujant.
Caldria doncs consensuar amb les parts interessades, una estratègia, on es pogués arribar a projectes concrets, amb els següents objectius :
a. Hem de ser conscients de que les esglésies formen part del paisatge de cada indret, del seu “skyline”, i un punt de referència de la història local, al igual que els cementiris parroquials (els indrets que en tinguin).
b. Cal definir noves utilitats, cessions o innovacions, que ajudin a la seva conservació i sobre tot el seu coneixement: per exemple Montargull podria ser la seu de la Societat Ornitologica, com a complement de les seves activitats.
c. Cal documentar molt bé les cessions d’us, les condicions i, en el seu cas, l’obligatorietat de que l’església recuperi la propietat i el manteniment, al venciment del contracte: desconeixem al finalitzar el periode de cessió quines persones o entitats estaran al front del municipi i de l’esglesia, i podria donar-se el cas de que l’església rebutjés el retorn de l’immoble si aquest no li reporta uns ingressos que al menys li cobreixin les despeses..
d. Els ajuntaments son aconfesionals, per tant aquesta cessió s’hauria de documentar, potser, a traves d’alguna entitat associativa, que ho tingues contemplat als seus estatuts.
e. Hi ha encara una sensibilitat envers al assimilar l’església com a espai religiós, que va minvant; cal valorar com les noves generacions entendran aquests edificis : si perdem la seva capacitat d’haver estat un espai important per a les generacions precedents, ho veuran com una edificació sense sentit…
f. Cal preveure també l’inventari de les esglèsies amb menys activitat (estris, llibres sagrats, imatges, casulles, relicaris…) uns objecque que poden quedar en una indecisió de la seva propietat i/o custodia.
g. Cal afavorir la visita a l’interior de les esglesies, facilitant informació de contacte i hores de les activitats i/o visita; potser inclus seria positiu que una vegada (per exemple al trimestre), o coincidint amb alguna festa local o propera, s’establissin horaris determinats, per a visites guiades; això també farà conèixer a nous visitants l’existència de les nostres viles.
h. Aquesta pandèmia també ens deixa nous temps i noves oportunitats en aquest sentit.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.