Recerquesmones.net

La primera sortida, després del confinament, ha estat compartir l’acte de presentació del llibre de la Montse Rumbau i de les seves vivències al pati del Castell de Santa Coloma de Queralt, i gaudir de la presentació d’en Valentí Gual.

Aquests dies m’han permet fruir de la lectura d’una bona part del llibre, on l’autora hi expressa d’una forma emocionada i ordenada, el detall de masos, indrets i persones que han conformat els pobles que s’hi mencionen.

Un estil què, de forma periòdica, també ens ha anat desgranant a la revista de “La Segarra”, en forma d’articles, on és un plaer descobrir, tot aquest món rural què, per edat, s’esmicola i ens deixa sense moltes respostes.

Però el seu llibre és un relat autèntic. Hi han molts autors que prefereixen endolcir les històries i novel·lar-les, amb vagues hipòtesis… : no és el cas de la Montse què, amb un coneixement universitari de la història antiga, hi afegeix un treball rigorós de seguiment de les fonts documentals, lligant-ho tot amb la transmissió oral i confiada de les persones de més edat, amb qui ha compartit llargues hores de conversa.

Tot això fa que tot el llibre tingui un lligam estructurat, coordinat, què es llegeix, i transmet el que es diu, també hi ha qüestions que quedaran per descobrir , i que la pròpia autora, s’interroga, i així ho fa constar.

Cada una de les pàgines és densa en esdeveniments i, alhora, podria donar lloc a un altre llibre sencer… Cada lector hi trobarà un punt de sortida on enllaçar amb històries pròpies, o en recordar allò conegut, però que ningú s’havia atrevit a posar-hi ordre.

Converses què no són fruit d’una trobada puntual, o d’un qüestionari definit, sinó que són el resultat d’un seguit de xerrades informals, on es comparteixen vivències, moltes d’elles, poques vegades relatades, trobades familiars que havien tingut lloc al voltant del foc, o a l’estiu, amb xerrades entre veïns i què, ara, només es poden recuperar per transmissió del record oral.

Els darrers temps, 50 0 60 anys, han evolucionat massa ràpidament, i hem guanyat en comoditats i progrés però també, hi hem deixat per al camí el gaudir d’aquells  moments tranquils de llargues converses familiars…

No fa molt sentia l’expressió : ”ja torna a explicar batalletes…”, i aquestes “batalletes” són el resultat de les experiències d’unes vides que no les podem interpretar amb ulls d’ara.  No deixem mai converses pendents amb els nostres “grans”, grans per edat, per saviesa, per coneixement i per el que han viscut. Malauradament, en molts casos, com actualment amb la Covid,  s’han anat sense un gràcies…

Acabo amb un agraïment sincer, a la Montse Rumbau, per la seva perseverança, mètode i ordre, i el resultat d’un llibre, què tenint-lo a les mans, és tot un tresor què, tant de bo, altres territoris, el tinguessin.

I us comento el títol d’aquesta entrada : és un llibre per a les persones més grans que compartiran molts dels fets i indrets que s’hi comenten, per als joves per animar-se a fer-hi una descoberta; als nets i besnéts, més atrafegats en altres qüestions, perquè quan siguin grans o es preguntin per les seves arrels, trobin un llibre que podrà respondre a les seves preguntes…