L99.-“Camino a Santiago”…

Ho dic en castella`, perque el camí es llarg, i tots fem camí retrobant-nos-hi, per fer la nostra experiència personal…un tram, un recorregut, amb bicicleta, amb amics, o sols… Una ruta que vé de molts indrets, i que es va aplegant en un únic camí a mida que ens anem apropant a la seu compostelana…
Aquest camí és molt més que la suma de moltes passes, o de paisatges variats…és el recull de reflexions personals, de converses o trobades, de xerrades amb l’hostaler del refugi que ens acull, o amb pelegrins que compartim experiències què ens enriqueixen…
Però tambè hi trobarem un cert misticisme, llibres oberts sense paraules…, esglésies i altres edificis què voregen aquest camí, obres d’art i pintures, un creuament de cultures, què durant segles ha anat forjant aquesta simbologia transformadora.
Dificilment tenim la certesa històrica que siguin les veritables restes del Sant les que hi descansen, però sí que des de l’edat mitjana, hi ha una tradició de que el sepulcre de l’Apostol és a Santiago i la fe, fa que els pelegrins d’arreu. la mantinguin amb el mateix esperit.

Poder fer l’últim tram és un èxit, és un recorregut que ens haurà transformat, i ens haurà fet més forts interiorment, i més complerts personalment, potser haurem trobat resposta a molts dels neguits què el dia a dia ens amaga i no ens hi deixa reflexionar.
De camins n’hi han molts, són com els petits rierols què es van ajuntant amb altres de més cabal, fins a esdevenir un gran riu, què és la suma de les petites aportacions de molts d’altres, i així el camí pot sortir de qualsevol indret, i anar a cercar camins i caminets que ens acostin a la ruta principal, que ens durà a Santiago.

Fer la ruta vol dir deixar el mòbil, més enllà de tenir-lo per a emergències, de no distreuren’s, d’aprofitar tots els moments per a retrobar-nos a nosaltres mateixos, de veure a la nit el cel ple d’estels, i de compartir el que tenim a la motxila, amb qui ens trobem i ho requereixi. De fer conversa i respectar a altres caminants què amb la mateixa empenta interior estant fent el mateix recorregut, un camí de molts anys i de moltes persones que han cercat aquesta gran experiència.

A peu, o des casa (quan les circumpstancies no acompanyin), o un trosset del camí, què el podem trobar molt a prop…sencillament possar-se a caminar és el millor començament… i tenim tot un any per fer-ho i gaudir d’aquesta experiència…
Ser pelegrí, és una opció què pot sorgir en qualsevol lloc,,, només cal orientar-nos cap a la nostra destinació, i deixar-nos captivar per totes les vivències que ens hi esperaran…

Imatge del Sant, que es troba a la porta d’entrada a ValldeRoures (Terol)…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.