Podem descriure la improvisació, com una forma de fer, que cerca accions o solucions, actuant directament sobre el terreny, quan es produeix una necessitat o una urgencia, normalmente sense tenir totes les eines, informació, temps, recursos i una planificació que permetrien arribar a la solució d’una forma ordenada i estudiada; la improvisació obliga a adoptar decisions, moltes vegades, arriscades, i que normalmente s’hauran d’anar adaptant al error o encert de les mateixes.
En un primer esborrany d’aquesta entrada, m’havia fixat en situacions de la vida real que ens afecten, i que recordem d’haver-les viscut o conegut als mitjans de comunicació.
Hi han diferents tipus d’improvisacions :
a) Quan la persona que improvisa esta al front d’una responsabilitat, ja sigui empresarial, politica o associativa, i les repercusions de les seves accions poden tenir un efecte o impacte; avui en dia el grau de complexitat no permet tenir totes les capacitats i coneixement, per a adoptar decisions, i la majoria de responsables tenen assessors o equips multidisciplinars que ajuden a tenir una visión mer complerta de cada fet.
Però malauradament la improvisació també es present en determinats moments, on la situació desborda tota previsió, i cal actuar amb urgencia, malgrat que existeixin protocols, però la realitat sempre supera el que esta planificat; per exemple un accident aeri, una catastrofe natural, una inundació…
b) Situacions que conegudes amb temps, i on sempre esperem al darrer moment…; hi han canvis normatius, que es comenten amb anticipació, perque les empreses puguin fer les seves previsions o adaptacions, però que davant l’incertesa d’un canvi, de no tenir elements de com afrontar-ho, de veure que faran els demes, o la pressió del dia a dia, es van deixant per mes endavant.
Aquest cas es mes greu, ja que la no previsió farà que propers a finalitzar el termini d’adaptació, no es puguin realitzar els tests o proves de correcció, que validin els canvis interns, a la vegada que si necessitem algun aparell especific aquest no estigui disponible al mercal, i a un preu diferent per la demanda de darrera hora.
c) Improvisació creativa, la del artista, escriptor… activitats on la nostra llibertat i creativitat ens portarà a assolir creacions noves, interpretacions, sorgides de 0 o d’inspiracions en l’argument d’un llibre; aquesta improvisació ha de neixer d’un coneixement propi, d’un estil treballat en el temps, que fa unica la nostra obra.
d) Descobrir les nostres limitacions…aquest es el cas dels esportistes, que no poden improvisar, sino que treballen i planifiquen una temporada, un torneig o unes olimpiades; aquest treball diari els enforteix en els parametres més tecnics, de musculació, o rapidesa…
Será en la seva aplicació, en el moment en la improvisació, en que puguin assolir el resultat…o no es aixi en el cas del futbol, on l’ocasió de gol es produeix, en el moment menys pensat.
e) La vida també es improvisació…tal com recull, en el seu llibre en Piolo Juvera, es tenir la capacitat de sortir de la nostra zona de confort; moltes vegades planifiquen, diem el que voldriem fer, però al final es queda en això.
Recullo una frase de l’autor que reflexa aquest pensament : “Improvisar es construir el avión cuando ya estamos en el aire. Improvisar es ir trazando el mapa mientras vamos descubriendo el camino. Improvisar es vivir. Tanto, como vivir es improvisar.”
I un retall de Antonio Machado “…Caminante no hay camino, se hace camino al andar. Al andar se hace el camino , y al volver la vista atrás, se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar…”
L’improvitsació forma part de alló que ens permet trencar rutines, i fer quelcom no previst…; cada dia que neix es un nou regal, una pàgina en blanc, per descobrir-nos nous limits.
Recerquesmones.net 