M68, – Els paissatges familiars, i la seva vulnerabilitat… El Prat de Llobregat : el camí, la Masia de Cal Monés, i el seu futur… (PRA02)

Aquestes darreres setmanes, s’ha comentat els possibles acords per a una ampliación de l’Aeroport del Prat, i de l’impacte que podría tenir sobre l’espai natural protegit de “La Ricarda”, per un projectat allargament de la pista principal de l’Aeroport.

Menys conegut es un altra espai protegit a l’altra banda de la pista, “El Remolar”, que ens recorda que el Prat, es la desembocadura del Llobregat, i que forma un delta, ara sobreedificat, però que fa un segle era un espai agrícola, molt valorat.

Però amb tota aquesta serie de noticies sobre l’Aeroport, s’ha posat de manifest l’arrelament i vivències de la familia Monés, que hi ha arrelat durant segles, i que s’ha implicat i participat activamente de la vida cultural, social i profesional del poble.

Si acotem més a aquest lespai i ens situem prop de l’Aeroport, trobarem :Can Monés, i el camí de Can Monés :Localització : Entrant al Prat des de la C-31 (venint des de la Plaça Cerdá i prop de l’Hospital de Bellvitge), entrariem a la B22 (que seria l’acces a l’Aeroport); despres d’uns centenars de metres (i veient a l’altra banda de l’autovia la fabrica de cerveses Damm, amb una serie de diposits cilindrics), desviarem a ma dreta, per sortir de l’Autovia, despres de pasar per sota del pas elevat de vehicles i agafar el carriul de sortida, que ens portarà a l’Avinguda 11 de Setembre, passant ara per sobre de l’Autovis que haviem deixat.

Poc despres de pasar el pont, i la sortida que ens retornaría a l’Autovia, trobarem a ma dreta la “Ronda Sud, que agafarem, i al primer encreuament trobarem una petita rotonda, des d’on surt aquest “Camí de Cal Monés”. La masia es troba una mica separada del camí; si volem acceder-hi amb vehicle es mes fácil des de la continuació de la “Ronda Sud” que haviem deixat. Mes endavant del camí trobem una rotonda, i el camí bordeja els parkings de l’aeroport i continua, en linia paralela, amb l’Avinguda de Pepa Colomer (amb la qual hi té un carrer d’enllaç), i finalitza aquest “Camí de Cal Mones”, en una rotonda, prop del Parc Nou i de la carretera B-203 (que comença al Parc Nou), que boreja l’aeroport (pasa per sota la capçalera de la pista), i cotinua fins arribar a la Platja del Prat.

Descripció :

El maig de 1991, el Butlletí de l’Unió Excursionista de Catalunya, va publicar un article sobre els “grafitis” trobats a Cal Monés (o Cal Marc com també es coneguda), que es pot consultar en aquest enllaç : https://recerquesmones.files.wordpress.com/2019/05/notes-sobre-els-grafitis-de-cal-marc.pdf

Informació al “wikiprat”
Informació al Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Resum de la fitxa de l’Ajuntament del Prat de Llobregat

Projectes :

La casa i la finca es troba ubicada entre l’Aeroport i el nucli urbá, amb una extensió de .. , actualment de matolls i sense treballar-se; en algunes informacions poc definides, preveien que Can Monés fos un local comunitari o centre social, d’altres mes recents en el temps projectaven una Escola Agraria, i que aprofitaria el terreny, per a fer les practiques dels ensenyaments projectats, i que va ser un treball fi de carrera d’en Daniel Testar (Universitat Politècnica de Catalunya), i que es pot consultar a : https://upcommons.upc.edu./handle/2117/104821

Imatge de la maqueta del projecte d’Escola Agraria, del treball d’en Daniel Testar

Al 2018, l’Ajuntament del Prat de Llobregat va cedir tota la finca a la Fundació Esperanza’h, amb l’intenció que la gestionés, i segurament seria un equipament més de la xarxa “Parc de les Olors”, que ja té diferents ubicacions repartides arreu del pais, i que a la vegada permeti l’us de la masia i la recuperació de la seva historia.

A niivell personal i familiar, el manteniment del nom de Can Monés (encara que també sigui coneguda amb altres noms), és un homenatge generalitzat a moltes families pratenques, que hi varen arrelar i ajudar al que es ara el Prat. Molts d’aquests espais i finques han quedat engollits per naus industrials, perdent un espai fertil i agricola, que sempre ens recordará els origens…

Ressenya a la web “Parc de les Olors”…


Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.