C58.- Més facturació no vol dir més rendibilitat…

Aquesta dualitat ens fa entendre, de vegades, què una botiga o una activitat econòmica podria generar recursos positius per el fet de facturar molt o, de veure les instal·lacions i/o locals amb molts clients, però són conceptes no sempre coincidents. Hi han períodes de més facturació (rebaixes, campanyes de Nadal…) on el nombre de persones visitants no és representatiu d’un gran índex de vendes, o per la saturació en determinats carrers comercials de molts vianants; més aviat aquesta referència de compra ens la donarà visualment, el nombre de persones que portin bosses de diferents establiments, senyal de que han trobat el què cercaven.

Relacionat amb el que esmenten, també ens podem trobar en establiments on s’hagi de fer cua al carrer (com pot haver estat en aquest i el darrer any, per motiu de la pandèmia o l’aforament què s’ha vist restringit) i el públic ha hagut d’esperar. Però llevat d’aquest fet, què esperem sigui puntual, la saturació en una botiga pot fer desincentivar al possible comprador, tant perquè l’experiència de compra no seria còmode, ni la atenció del personal desbordat seria la correcte, o per trobar estanteries desordenades…

Una altra cas a comentar, és en la restauració, on tothom s’hi apropa en unes franges horàries molt concretes, i les taules i cadires són limitades; aquest cas és molt diferenciat al d’una botiga normal, per tres raons : la limitació en els horaris en què el client percep aquesta necessitat, la preparació de la oferta culinària, on no es pot preveure els gustos ni la comanda de plats, s’haurien d’afavorir estratègies, horaris i promocions què facilitéssin la rotació de les taules i comensals.

Vista aquesta prèvia, es podria incidir en la millor utilització dels recursos e instal·lacions, cal vehicular-los amb unes vendes què permetessin generar recursos continuats i suficients per a fer front a les despeses generades.

I en aquest punt cal ser curosos : és difícil poder calcular despeses e ingressos en períodes atemporals, especialment en activitats, on hi ha molta diferència entre el què es genera en un cap de setmana respecte dels dies entre setmana, o entre temporades (per exemple en establiments què tinguin part de la seva activitat a l’aire lliure). Per això el dotar-se d’un pressupost periòdic (anyal, semestral…) ha d’ajudar a conèixer aquest equilibri, a la vegada què fer un seguiment del mateix per detectar desviacions a temps i establir aquelles correccions què corresponguin…

Hem d’estar molt atents a l’evolució de la nostra activitat; moltes vegades els canvis requereixen de previsió, planificació i recursos, (com el cas de necessitar més espai per la nostra activitat, o traslladar l’activitat a un indret amb més possibilitats comercials), o la substitució de personal estratègic (periode de formació dels nous treballadors, i aprenentatge), o perquè s’ amplia la gama de productes o serveis amb altres línies de negoci…

L’objectiu principal ha de ser assegurar la continuïtat del negoci, conjugant els recursos emprats en el seu funcionament, ja siguin propis o amb financiació aliena, i la capacitat de poder generar ingressos per la venda de productes o serveis superiors als del recursos emprats en la seva generació, a la vegada què obtenir una rendibilitat per als socis o accionistes…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.