Els esdeveniments de la guerra civil, van comportar episodis singulars més enllà de la noticia escrita; de vegades fora de tota llògica : revenjes, denuncies, o sencillament desavenences, varen sobrepassar els límits de la humanitat, del respecte a la vida humana i a la diversitat d’opinions i creences, que en els fets que es descriuen varen ser prou impactants, per les persones que ho varen viure.
Analitzant, en la distancia temporal d’aquests 85 anys transcurreguts, l’enfonsament del “Fernando Poo” podria considerar-se com una errada tàctica o de valoració; la pèrdua d’aquest vaixell, amb menys d’un any de navegació i amb les matèries primeres ja enmagatzemade. Només tindria sentit l’atac des d’un punt de vista militar i l’objectiu de l’invasió, podia implicar també la pèrdua del vaixell i/o d’altres infraestructures bombardejades. He de suposar la hipòtesi de l’anterior intent de invasió, frustat, ara amb més forçes (humanes i de recursos) voldrien evitar que sortis malament, quan, amb una informació més acurada, haguessin lograt el seu objectiu de forma més segura.
Anys més tard (i també en una entrada anterior d’aquest mateix bloc) he fet esment de la “Operació Postmaster”, on es varen capturar vaixells del port de Santa Isabel (Illa de Fernando Poo), i reutilitzats aquests posteriorment per els britànics, amb una acció preparada i assessorada per espies i colaboradors, per assolir l’èxit esperat.
Al finalitzar aquesta serie d’entrades de la familia Martinez Monés, hee de fer esment de la manca de material disponible per a aquesta recerca : el llibre d’en Pozanco, un recull que havia demanat fa anys a un dels fills d’en Lluis Martinez (en Ramon) i uns apunts mecanografiats (d’en Lluis), dels quals només es van salvar unes pagines (donada la qualitat del paper què és va deteriorat), han ajudat a apropar-nos a la realitat dels fets de fa 85 anys, tenint en compte que el relat que en fan els fills, és el que capten amb els ulls d’uns nois de 11 anys el més gran.
Tampoc han quedat registres de les seva participació en la iniciativa i realització de la “Central Eléctrica de Bata”, de la sala de cinema de la mateixa població, o el registre dels comunicats i/o arxiu de la emissora de Bolondo… ; amb la sortida sobtada de Bata, només portaven el més imprescindible i els nous propietaris dels bens abandonats, partidaris del nou règim, segurament es deurien afanyar a destruir aquesta documentació, per a evitar possibles reclamacions, i/o relació amb els antics propietaris)… L’Arxiu Municipàl del Prat de Llobregat, que he visitat en diferents ocasions, no disposa de cap informació complementària, i la familia que m’han recolzat en aquesta tasca, i que agraiexo el seu ajut, no disposaven de més informacions…, i algunes web’s que recullen informació de Guinea, ho son majoritariament a partir de 1939. Per tant qualsevol ajuda que pugui ratificar alguna de les dades exposades, aportar quelcom de nou, sera agrait, i publicat.
Un dels efectes de la guerra civil, va ser el trencament de la historia oral, familiar i dels fets succeïts, en part per el patiment, en silenci, del que s’havia viscut, i també per la por existent de posibles repressàlies als anys de la postguerra, i que ha fet perdre aquesta memòria d’una generació que estem perdent…
Com a cloenda, crec què en Lluis Martinez i la seva família varen veure Guinea com un lloc per arrelar-hi, i tal com recorda el seu fill, va estimar la terra guineana, va contribuir-hi amb la seva implicació, i varen viure en un ambient, molt diferent, del que haguessin gaudit al Prat; d’haver continuat en aquella terra, sense els fets del 36, no dubto que en Lluis Martínez hagues assolit responsabilitats, i/o fet inversions o compres de terres, per garantir un futur a la família.
VAIXELL FERNANDO POO :
La història d’aquest vaixell és curta e intensa, i aixìapareix a la premsa :
Recerquesmones.net 