M74,- Tres vaixells, a la història de la Guinea colonial, dels anys 30 del segle passat : El “Fernando Poo” i el “Ciudad de Mahón”, l’atac entre dos vaixells de la mateixa naviliera… (I)

Els esdeveniments de la guerra civil, van comportar episodis singulars més enllà de la noticia escrita; de vegades fora de tota llògica : revenjes, denuncies, o sencillament desavenences, varen sobrepassar els límits de la humanitat, del respecte a la vida humana i a la diversitat d’opinions i creences, que en els fets que es descriuen varen ser prou impactants, per les persones que ho varen viure.

Analitzant, en la distancia temporal d’aquests 85 anys transcurreguts, l’enfonsament del “Fernando Poo” podria considerar-se com una errada tàctica o de valoració; la pèrdua d’aquest vaixell, amb menys d’un any de navegació i amb les matèries primeres ja enmagatzemade. Només tindria sentit l’atac des d’un punt de vista militar i l’objectiu de l’invasió, podia implicar també la pèrdua del vaixell i/o d’altres infraestructures bombardejades. He de suposar la hipòtesi de l’anterior intent de invasió, frustat, ara amb més forçes (humanes i de recursos) voldrien evitar que sortis malament, quan, amb una informació més acurada, haguessin lograt el seu objectiu de forma més segura.

Anys més tard (i també en una entrada anterior d’aquest mateix bloc) he fet esment de la “Operació Postmaster”, on es varen capturar vaixells del port de Santa Isabel (Illa de Fernando Poo), i reutilitzats aquests posteriorment per els britànics, amb una acció preparada i assessorada per espies i colaboradors, per assolir l’èxit esperat.

Al finalitzar aquesta serie d’entrades de la familia Martinez Monés, hee de fer esment de la manca de material disponible per a aquesta recerca : el llibre d’en Pozanco, un recull que havia demanat fa anys a un dels fills d’en Lluis Martinez (en Ramon) i uns apunts mecanografiats (d’en Lluis), dels quals només es van salvar unes pagines (donada la qualitat del paper què és va deteriorat), han ajudat a apropar-nos a la realitat dels fets de fa 85 anys, tenint en compte que el relat que en fan els fills, és el que capten amb els ulls d’uns nois de 11 anys el més gran.

Tampoc han quedat registres de les seva participació en la iniciativa i realització de la “Central Eléctrica de Bata”, de la sala de cinema de la mateixa població, o el registre dels comunicats i/o arxiu de la emissora de Bolondo… ; amb la sortida sobtada de Bata, només portaven el més imprescindible i els nous propietaris dels bens abandonats, partidaris del nou règim, segurament es deurien afanyar a destruir aquesta documentació, per a evitar possibles reclamacions, i/o relació amb els antics propietaris)… L’Arxiu Municipàl del Prat de Llobregat, que he visitat en diferents ocasions, no disposa de cap informació complementària, i la familia que m’han recolzat en aquesta tasca, i que agraiexo el seu ajut, no disposaven de més informacions…, i algunes web’s que recullen informació de Guinea, ho son majoritariament a partir de 1939. Per tant qualsevol ajuda que pugui ratificar alguna de les dades exposades, aportar quelcom de nou, sera agrait, i publicat.

Un dels efectes de la guerra civil, va ser el trencament de la historia oral, familiar i dels fets succeïts, en part per el patiment, en silenci, del que s’havia viscut, i també per la por existent de posibles repressàlies als anys de la postguerra, i que ha fet perdre aquesta memòria d’una generació que estem perdent…

Com a cloenda, crec què en Lluis Martinez i la seva família varen veure Guinea com un lloc per arrelar-hi, i tal com recorda el seu fill, va estimar la terra guineana, va contribuir-hi amb la seva implicació, i varen viure en un ambient, molt diferent, del que haguessin gaudit al Prat; d’haver continuat en aquella terra, sense els fets del 36, no dubto que en Lluis Martínez hagues assolit responsabilitats, i/o fet inversions o compres de terres, per garantir un futur a la família.

VAIXELL FERNANDO POO :

Imatge del “Fernando Poo”

La història d’aquest vaixell és curta e intensa, i aixìapareix a la premsa :

Anuncio en “La Opinión”, any XXI, núm. 2351, 30 de maig de 1900
“La Gaceta de Tenerife”, Any XV, Núm 4456, 5 d’octubre de 1924
La Vanguardia, edició 31 agost 1934, pàg. 3
REvista “Navegación, puertos, industrias del mar” ed. agosto 1934 – núm. 8, pàg. 27
La Vanguardia, edició 27 setembre 1934, pàg. 3
La Vanguardia, edició 11 abril 1935, pàg. 5
La Vanguardia, edició 26 de maig de 1935, pàg. 20
Anuncis a La Vanguardia, edicions del 11 febrer 1936, pàg. 4 i edició 10 juny 1936, pàg. 3 respectivament
La Vanguardia, edició 20 de juny de 1936, pàg. 7
La Vanguardia, edició 30 de juny de 1936, pàg. 7
La Vanguardia, edició 7 de juliol de 1936, pàg. 23 (la patent de navegació d’un vaixell es el document ofical que autoritza al mateix a navegar per qualsevol mar, i a portar la bandera del pais que l’autoritza, a la vegada que confereix i legitima al capità per a l’exercici de les seves funciona, al vaixell).
La Vanguardia, edició 6 setembre 1936, pàg. 8
“El Sol”, edició 2 novembre 1936, pàg. 4

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.