Aquest article d’en Manel Sabaté que es publica al primer numero de la Revista “La Segarra” (1932), fa esment a una comissió que es va crear, a l’Ajuntament, per a estudiar l’encaix de Santa Coloma i els pobles veïns, dins de la divisió comarcal preparada per al geògraf Pau Vila.
En aquesta introducció de principis del que seria el treball, es fa esment de la preferència per la prevista comarca de la Conca d’Òdena, al·ludint a una major comunicació amb Igualada, a la vegada que és un lloc de pas per a anar a Barcelona, en contra de Cervera o Montblanc, molt més mal comunicades i amb menys tendència a anar-hi.
També hi ha una voluntat de preservar la unitat dels pobles que formen la Baixa Segarra, davant el possible fet de que al estar a prop dels límits provincials, es puguin segregar o reajuntar en varies comarques, i trencar els lligams històrics del conjunt de pobles.
A dia d’avui i amb la pròpia experiència, detectem que hi ha una preferència per anar a Igualada, per raons mediques u hospitalàries, i té unes comunicacions amb Barcelona (per tren), o per autovia (comunicant també amb Lleida amb facilitat), i amb la població, també hi han molts serveis i establiments de compra, que cobreixen amb prioritat, les necessitats dels habitants de la Baixa Segarra.
Malauradament no es varen preveure mecanismes que poguessin fer unes comarques més dinamiques, i que amb el pas del temps, les noves infraestructures, i els nous rtmes de la societat, aquestes divisons comarcals no fossin modificables, si la opció inicial no hagues estat la més encertada, ja que hi han lligams no escrits, e historicament molt forts; que tendeixen que els veinatges comarcals no siguin els més coneguts. El mateix cas passa amb les diferents parts d’un municipi, que es van resoldre ajuntant ndrets, que no necessariament formaven una unitat municipal.
Recerquesmones.net 