En alguns dels productes, i serveis que utlitzem habitualment, no sempre han estat cultivats o produits al nostre pais, malgrat que el codi de barres aixis ho indiqui.
Originariament van venir de l’America del Sur a mitjans del segle XVI, i al XVII el seu cultiu ja s’havia generalitzat per Europa.
Dins del llistat de productes més consumits, a nivell de l’alimentació humana, figura d’entre els primers llocs; hi ajuda el seu rendiment per hectàrea, el seu preu final, la diversitatr de les seves varietats, i els diferents usos i plats que se’n poden preparar.
No es estrany que als supermercats, aquest tubercle estrobi en sacs de dos o tres kilos.
La consulta de les diferents marques en un supermercat gran, m’ha fet veure la dependencia que tenim d’aquest tubercle, respecte de França, i les seves varietats.
Es cert que una gran superficie amb molts llocs de venda, requereix de compres continuades en quantitat i en el temps, i que aquests proveidors han de requerir d’unes infraestructures i logistiques a l’alçada.
Podriem analitzar les diferents clases de patates que es cultiven a Catalunya, les varietats propies, quina es la destinació d’aquest cultiu, i dels productes que se’n elaboren, la producció i/o consum per habitant al llarg d’una serie d’anys…
Però aquesta entrada el que comparteix, es la dependencia que es produeix d’un producte basic de la nostra alimentació i de molts dels plats de la nostra cuina, de la manca de suport dels distribuidors a potenciar el cultiu a casa nostra, i/o a la manca de cooperatives i/o colectius de pagesos, a valorar el seu cultiu, com a una opció per a trencar la perdua de vitalitat i supervivencia del nostre sector primari.
Segur que hi han raons de pes, raons economiques o de coordinació d’aquests proveidors francesos…; potser convindria mirar a mig termini i veure de quina forma i varietat podem anar esgarrepant percentatge d’aquesta dependència, i mantenir un equilibri més favorable.
Tambe succeix aquesta situació : amb els melons, amb el raim, amb algunes varietats de cebes, amb els cacahuets… i amb altres productes, especialment si els volem trobar fora de la seva temporada de maduració habitual.
La comparativa amb preus i varietats es molt dificil de fer, perque el consumidor no cerca una varietat concreta de patata, sino que escull la patata genèrica, o la seva marca de confiança, i dificilment dona un cop d’ull a la varietat de patata, tamany, o altres informacions de l’etiquetatge.
Les dependències no sempre han de ser negatives, però si que ens fan perdre el control del que volem, tant economicament (no possibilitat de controlar el preu), les normatives i controls en origen (canvis de producció de varietats contractades), el transport (com a sobrecarrega poc sostenible) Us reprodueixo alguns d’aquest exemples, com a mostra del que comento, i en tot cas quan aneu al supermercat fixeu-vos en l’origen del producte que volgueu comprar.
Recerquesmones.net 