Recerquesmones.net

He recuperat aquest escrit que tenia fet, de fa uns cinc anys, i que m’ha semblat totalment vàlid en aquests moments :
Totes les persones i entitats, de l’àmbit públic i privat, que diàriament estem properes al món de l’empresa, hem d’esser conscients de què, davant d’una crisi que s’està fent crònica i agreujada per la seva permanència en el temps, es requereix d’una actuació conjunta, i transversal, entre tots els qui poden aportar-hi esforços, idees i plantejaments innovadors i engrescadors.
La manca d’una línia efectiva i coordinada de treball, mes enllà de la voluntat expressada, cal materialitzar-la amb una idea oberta de què els espais propis de cada entitat, s’han vist limitats per ells sols, i cal replantejar-los de forma oberta i efectiva.
La pèrdua de noves vocacions empresarials, l’apagament de negocis que tanquen per jubilació, la pressió mediàtica amb un allau diari de noticies poc esperançadores ens marca una línia descendent …; però cal que siguem conscients de què, davant una situació en que sembla que la tinguem assumida, cal aportar no solament voluntats, sinó un programa que es desgrani en accions efectives, reals, i que s’ajustin el que l’empresari, botiguer, o autònom demana.
Això també es mes punyent, quan alguns recursos, financiacions, subvencions, ajudes, xerrades que es convoquen, no arriben a assolir els graus d’utilització optima, de vegades per una difusió pedagògica, poc acurada, en les seves aplicacions o col·lectius a qui va adreçada, o per també per una saturació de propostes i missatges que arriben permanentment, o per una burocràcia que en limita el poder-hi accedir.
Cal que ens apropem a la realitat de l’àmbit empresarial, de les necessitats que ens demanen i què, de vegades, es poden materialitzar en un suport a la tasca diària.
Suport, que és, al meu entendre, un dels elements que ens manca a nivell general : per a que hi hagi teixit empresarial nou, ens cal que el territori entengui i recolzi aquestes iniciatives, d’una part afavorint l’adquisició de bens i serveis en un àmbit proper, i d’altra per l’ interrelació i sinergies que es poden crear de forma natural, afavorint el creixement de les mateixes, la complementarietat i l’intercanvi d’informació.
Un clima de reconeixement a la tasca d’iniciativa, d’innovació, i de risc, pot animar a què, aquest esperit, també arreli en altres persones i joves. Recolzament que també hauria de potenciar-se amb aquells treballadors amb inquietuds formatives o de promoció personal, afavorint l’utilització dels fons que paguen les empreses a la seguretat social.
Aquesta formació ha de tenir en compte aquelles habilitats en que el treballador té mes aptituds en l’àmbit individual, i estudiar detingudament aquella formació més global, en els àmbits en que l’empresa es pot desenvolupar, i dotar als propis treballadors de recursos potenciadors de les capacitats que ajudarien a l’empresa a millorar la seva qualitat, la seva capacitat d’adaptació al mercat, i als canvis interns.
En un altra àmbit l’empresari de la comarca és una persona que difícilment exterioritzarà la seva situació, per una insana noció del que diran i, moltes vegades, manca una opinió de fora del propi entorn, de l’assessorament de professionals externs, o de reclamar, als mateixos, la part de “feedback”, o l’acompanyament de les conclusions del seu treball. Aquesta pressió sobre el propi empresari també comporta un estrès general, sobre la seva salut, de la qual caldrà estar atents per el seu impacte en el futur, tant en l’aspecte físic, com emocional, en especial en empreses de caire familiar.
Cal que el propi gerent, o autònom, sigui coneixedor de la realitat que mostren els estats financers, que en conegui l’impacte de cada component, i que ho pugi utilitzar per a planificar el futur mes proper.
Crec que coincidiríem tots en que les administracions haurien de valorar i potenciar en la mida de les seves possibilitats, alleugerint determinades gestions i tràmits, i ser sensibles a les necessitats de desenvolupament dels agents econòmics (autònoms, empreses, botigues …), però l’administració no pot esser suplent de la voluntat empresarial, ni esser un creador de llocs de treball. L’empresari ha d’utilitzar al màxim les seves eines i fer què el seu servei o producte sigui capaç de generar els recursos suficients per permetre el seu manteniment en el temps, am l’atenció a un espai del mercat i una clientela que en valorará el seu resultat.
Però també ens cal amb urgència una Oficina d’atenció a l’empresari o al comerciant, amb un caire obert, on qualsevol dubte de l’emprenedor o de l’empresari hi trobi una orientació adient, que hauria d’esser respectuosa i compatible amb els professionals i despatxos que treballen dia a dia amb els empresaris i, a la vegada, tenir elements per poder evitar el deteriorament d’empreses, per evitar, l’increment de pèrdua de llocs de treball què, a lo millor, són viables, però la voracitat de la crisi els fa inviables en la manera en que actualment estant plantejats.
Això també ha d’anar relacionat amb un món formatiu que doni un bagatge sòlid de coneixements, del sentit crític i del criteri, de la capacitat de resoldre reptes i de l’adaptabilitat als nous aprenentatges…
Tinc la sort de poder copsar i conèixer iniciatives que surten endavant amb rigor, valentia, i plantejaments adaptats a l’època en que ens ha tocat viure i, cada dia, ens sorprenen amb la seva voluntat de tirar endavant; d’acord que no sortiran a la premsa, però et fan sentir en una societat que té vitalitat suficient per afrontar els reptes
Hi ha iniciatives publiques i privades en marxa : siguem valents en els plantejaments, utilitzen els recursos que tenim, i posem-s’hi tots a treballar amb la comarca.