Uns mesos difícils, amb la mort recent d’en Lluís Casellas, què ens havia acompanyat en la darrera festivitat de Sant Marc,la d’en Ferrer Vallbona què, en moltes de les cel.lebracions de Sant Marc. hi havia assistit amb la seva senyora, i d’altres veïns i familiars què ens han deixat i havien gaudit d’aquest indret.
També per ser la darrera celebració, a la nostra església de Santa Maria, de Mossèn Joan Francesc Amigó, qui ha estat nomenat per a altres parròquies del Bisbat, i que en els darrers 11 anys ha estat el nostre Mossèn.
Hem pogut ja gaudir de les noves instal.lacions del local social ; un projector de sostre, una pantalla on projectar-ho, la vitroceràmica, el microones, i una millor ubicació dels nous armaris què permetran utilitzar la llar de foc amb més seguretat i, a la vegada, el magatzem de la planta baixa ha estat reformat per a altres activitats, reutilitzant els armaris què originariament estaven a la planta de dalt.
Els actes propiament dits, sempre començen amb l’ajuda voluntaria de veïns que s’apropen a la plaçeta (per posar-hi les banderoles), o col.locar el tendal que ens protegeix en el moment de l’aperitiu.
Aquest any com a novetat, un sopar amb una vintena de veins, al capvespre, amb una marinada envejable que va allargar la sobretaula, i no varem trobar a faltar la pel.licula programada, perque varem allargar l’estona fins la matinada.
El dia 15, i per motiu de la programació de diferents misses que tenia el Mossen, es va cel.lebrar a les 14 hores, amb l’assistència d’una trentena de veins; despres al aperitiu si que varem tenir ocasió de dessitjar a Mossen Amigó un bon treball en la seva nova destinació, i sempre és una bona ocasió per fer la xerrada informal amb molts veins i familiars amb qui no coincideixes en altres moment de l’any.
El dinar cuinat com en altres ocasions per a “Cal Estripet” i la Maria Teresa, va ser una nova demostració de la cuina més tradicional propia d’aquestes contrades; en el moment de confirmar la nostra participació al dinar varem tenir que escollir entre tres opcions : el ternasco guisat, el pollastre amb gambes o les mandoguilles.
La fruita dels postres, el café i la copeta varen anar allargant la sobretaula fins quasi l’hora del ball, que en aquesta ocasió, va animar el conjunt Siboney, que ja ens havia acompanyat en altres anys, amb una musica variada, i que promou la participació; no hi van mancar ni el Ball de Rams, ni el Cant dels Adeus final, que dona per finalitzada aquesta jornada festiva.
La gent, veins i familiars encara van gaudir una bona estona, de la xerrada, de la despedida, i d’una marinada agradable que afavoria aquests moments finals…
Per a la Comissió de Festes, va ser la primera vegada que organitzava aquest esdeveniment, i crec que tots hem de donar un vot de confiança en els encerts, i aquelles petites matitzacions que serviran per afrontar noves edicions amb més planificació…
Recerquesmones.net 