Un dels primers actes que vam senyalar al Programa de la Festa Major d’enguany, era aquesta presentació, d’un periode de la història colomina, què encara ens queda molt per esbrinar; a més, els ponents en Valentí Gual, i en Guillem Carreras, son prou coneixedors d’aquest període històric, que per molts, es prou desconegut.
En Valenti Gual, ens va situar d’una forma didàctica i entenedora en l’entorn i moment històric en que vàren succeir i de com es va anar gestant, al llarg d’anys, abans de la Guerra dels Segadors.
En Guillem, va anar resseguint l’index del llibre presentat, amb especial interés sobre aquells capitols, persones, troballes o hipòtesis que el llibre planteja, fent esment d’en Magí Sivillá i la transcendència sobre la seva figura,i de les aportacions que fa a la història del seu moment…
Crec que hi ha dues reflexions que cal esmentar de la seva intervenció, una que no hi ha a Santa Coloma cap edifici referencial, després dels fets de la Guerra dels Segadors, i segona la ratificació, d’aquesta singularitat, de que Santa Coloma depenia de la corona francesa.
Acabada la xerrada, en Guillem va voler fer un suggeriment argumentat sobre la possibilitat de que la Biblioteca de Santa Coloma de Queralt portés el nom de Magí Sivillà, amb unes referències poc elegants sobre la disconformitat de l’Associació Cultural, envers aquesta proposta, que va ocasionar diferents intervencions del President d’aquesta entitat, d’altres persones i d’un Regidor de l’Ajuntament, ja que hi ha una altra proposta perquè la Biblioteca porti el nom de Maria Albareda, colomina molt destacada en la defensa del català i de la cultura, i que molts dels assistents recordaven.
Tots varem sortir de l’acte, amb una sensació desagradable per aquesta picabaralla, que va ennovular la presentació del llibre, i del que representa. Santa Coloma de Queralt té prous elements per a reconèixer la tasca de les persones que ha ajudat a ser com és i a la seva història; potser les noves tecnologies i comunicacions ens permeten localitzar materials i documents que ajuden a fer una revisió de la història coneguda, però això no obsta perque ambdues personalitats tinguin el reconeixement que es mereixen.
Aquest es un aspecte que no pot ser de decisió politica, ni menys electoral; els ajuntaments haurien de tenir organs consultors que validessin propostes i fessin la seva valoració històrica, al igual que regularment haurien d’anar revisant el nomenclator per a valorar sí, amb els nous coneixements, hi ha algun personatge que potser no té la rellevància que se li havia donat.
Al Castell, hi ha molts elements per fer aquest reconeixement : des de la Plaça del Castell, alguna sala rellevant de l’edifici… o inclús a nivell local, el nom d’algun nou centre educatiu o formatiu, i/o potser d’un futur Museu de Santa Coloma, cada vegada més necessari per a entendre tot aquest llegat, moltes vegades singular, i que mereix la seva difusió, i coneixement.
Recerquesmones.net 