C88.,- La inmediatessa informativa…

Xavier Bosch i Sancho, durant la seva xerrada “Periodisme en temps dels telèfons intel.ligents”, amb motiu de l’obertura de la Programació del curs 2022-23 de l’Aula d’Extensió Universitària de Santa Perpètua de Mogoda, 6 d’octubre de 2022

La conferència d’en Xavier Bosch, no va defraudar a tots els que ens hi varem congregar per escoltar la seva visió del periodisme i de l’informació, atenent el seu dilatat curriculum i responsabilitat en diferents mitjans (diaris, radio, televisió, llibres editats, articles…)
Més que un resum de la seva intervenció, sí que vull esmentar algunes de les reflexions que va fer, per situar-nos en aquest moment on l’immediatessa prioritza moltes de les nostres accions, i també com ho està perjudicant :

  1. La informació, és tot allò que podem explicar: el que ha canviat és la forma en què aquesta informació ens arriba, i per quin canal.
  2. A finals del segle XV,  quan és va descobrir América, l’informació va tardar mesos, fins l’arribada de Colom a Barcelona, i fins sis mesos després aquesta noticia no va arribar a Moscú; ara, als pocs minuts, qualsevol informació arriba a qualsevol lloc del món, al minut.
  3. Estem rebent en un dia tants impactes, com una persona de l’edat mitjana rebia en tota la seva vida.
  4. Fa uns anys l’informació l’anavem a cercar amb la compra del diari : avui, aquesta informació, ens arriba al mòbil : no cal anar-la a cercar, ens la trobem.
  5. L’any 2013, un 63 % dels diaris digitals, es rebien per ordinador; al 2022 el 91% de l’informació la rebem per el mòbil
  6. Volem tenir informació, però han canviat els canals de distribució, i cal adaptar-se.
  7. Amb el mòbil no tenim accés a una informació seccionada com en un diari en paper; al mobil lleguim una noticia, molt resumida; moltes vegades l’informació que ens arriba no és la més important, i generalment reenviem informacions banals i/o anecdòtiques.
  8. Ens estem acostumant a programes de TV que parlen de tot, però no informen, tipus “Zona Zapping”, “Sálvame”…
  9. Canvia la forma de treballar : abans el reporter anava a la roda de premsa, agafava notes, anava a la redacció, feia l’article, i al final del dia s’imprimia; ara el reporter va a la roda de premsa amb l’ordinador, i fa al mateix moment la nota per al digital, la fotografia, el twitter i, si cal, el video amb el protagonista de la reunió.
  10. Les noticies es poden fer virals, quan hi ha una difusió massiva; en això té impacte també les seccions de “Lo mas visto”, que la gent té tendencia a mirar.
  11. Una gran majoria dels joves de menys de 35 anys, no llegeix diaris en paper, i l’informació i l’actualitat la reb pel mòbil.
  12. El diari en paper baixa de tiratge d’any en any; al mateix temps els punts de venda es redueixen, i cada vegada s’ha d’anar mes lluny per a cercar un diari en paper.
  13.  Un 39 % dels lectors desconfia de les noticies, i dels mitjans.
  14. Els mitjans es troben, moltes vegades, mediatitzats per altres poders : el econòmic (per el que suposa de publicitat als mitjans), el poder polític (arreconant a alguns mitjans, o derivant notícies (pes de la publicitat institucional), o la compra d’aquest mitjans (participacions al seu accionariat)
  15. Els periodistes de radio i TV, es troben condicionats per les audiències; moltes vegades tenen en el moment de l’emissió dades del nombre de oients de cada moment i com es mouen, i han de vigilar per anar ajustant els continguts, i no perdre audiència. Els diaris digitals tenen informació de cada lector : del que l’interessa, del temps que mira un article, i dels articles dels col.laboradors, de com aquests són llegits o no…
  16. L’informació es permanent; no té horaris.
  17. Al 2030 podria ser que quedessin molts pocs diaris, en paper
  18. El periodisme ha de ser un contrapoder, ha d’aportar la veritat de les notícies, encara que moltes vegades està en un equilibri entre l’informació que pot donar, i el manteniment de la seva feina.
  19. Moltes vegades no es dona l’informació important, sino la noticia que guanya més audiència, i moltes vegades aquestes notícies no són les més importants.

El ponent reaferma la seva confiança en el treball dels periodistes, i en el futur de l’informació; es més punyent la manca de lectura i de comprensió de noticies escuetes, sense un coneixement de cada tema, i de que el ciutadà tingui un grau més feble en general, i no aprofundeixi en les noticies que més ens afecten.
Caldrà veure també l’efecte que aquestes dinàmiques immediates poden tenir en la formació dele estudiants, i en com és defineixen els seus vots i decisions, en el moment de les eleccions, ja què la informació arribarà majoritariament per mòbil.

Granollers (Plaça de la Corona), un dels pocs quioscs que queden…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.