C90.,- Un país, sempre amb obres !!…

Ambdues fotografies corresponen als treballs de desdoblament de la línia R-3 “Tram Parets-La Garriga”, prop de l’estació de Granollers-Canovelles. (la segona imatge és d’un article del “Som Granollers”, del 14 de juliol de 2022)

Vagis per on vagis sempre hi ha edificis, carrers, vies o estacions de tren… en obres; sembla com sí, el país, sempre estigués a mig fer i, més, en periodes preelectorals on, els espais públics, es converteixen, moltes vegades, en eines electorals.
Però també, obres fetes fa pocs anys, s’han de refer, reasfaltar, o obrir novament per a noves canalitzacions… en un sense fi d’actuacions què, un pot pensar, es podrien haver previst amb una mica de visió a mig termini; en altres projectes, urbanització de carrers i places, que han estat aprovades sense un consens generalitzat son reformades, per nous equips de govern, o per la pressió d’entitats ciutadanes…
Actuacions què, moltes vegades, suposen un destorb, soroll i pols per als veïns, limitacions en la mobilitat i/o talls de carrers, i perjudici per als establiments, i comerços, de la zona afectada… obres que s’enderrereixen, de vegades, per imprevistos o imprevisions (planells poc actualitzats, canalitzacions no registrades, troballes arqueològiques, o manca de materials…).
Tenir una ciutat, o un poble, endreçat dona confiança a la seva gent, permet gaudir d’un espai col.lectiu que es manté en el temps que formarà part del nostre entorn visual, per no dir, del cablejat impressionant que encercla les façanes de les nostres ciutats : fils i pals elèctrics, línies telefóniques (duplicades segons el tipus de servei), canalitzacions de gas i aigua (aquestes dues soterrades) però què, quan es necessita fer una reparació, cal fer una recerca per localitzar les aixetes de pas, les caixes registre del subministrament, o el lloc de l’escapament….
Unes façanes poc endreçades, en un món tecnològic, on encara es veuen pals de fusta o suports dels fils enganxats a les parets de cases i edificis, que es van entrecreuant a banda i banda de les aceres.
Cal posar limit a l’obsesió del “fer per fer” : els recursos públics no son ilimitats en moments com els actuals i caldria un programa local d’inversions i reformes, per evitar aquests enrenous, en especial quan hi ha la coincidència d’obres properes que perjudiquen doblement als veïns de l’entorn.
Però, a més, hi ha obres què pateixen retards per la manca de recursos de forma continuada, i les obres s’eternitzen, és reemprenen i/o paren, en funció dels pressupostos o dels interessos de les diferents administracions: en aquest cas, serien exemples el Tram Abrera-Terrassa del Quart Cinturó o l’estació de La Sagrera a Barcelona, amb el perjudici econòmic que suposa l’increment de preus i de costos respecte del projecte inicial…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.