C91,,- El relleu generacional a l’empresa familiar… al “JdC”

El programa “Joc de Cartes”, d’aquesta setmana (Temporada 6, Episodi 12), ha permés visualitzar una de les situacions, generalment més conflictives, què és poden trobar en una empresa familiar, i ha estat al Restaurant “Baix Pirineu”, de Borredà, on estava en joc atorgar la distinció de “Restaurant amb més personalitat del Bergadà”.

Quatre restaurants què, per la seva trajectòria i singularitats, poc tenien a competir perquè tenien un tipus de cuina, molt diferenciada, i el tracte i professionalitat entre ells va ser prou correcte i agraït.

En el moment en què, els concursants, vàren visitar el Resturant d’en Josep Gutierrez com després, en el debat posterior, es va detectar aquesta situació de transició generacional, què és pot donar en moltes altres empreses semblants, o d’altres sectors, i què pot podriem concretar en :

  1. Una combinació de sentiments familiars i afectius amb altres de professionals, o de treball.
  2. Una sensació de “por” a assumir la responsabilitat total, no per a aquest motiu, sinó per deixar el llistó molt amunt, i haver-ho de demostrar en la gestió de la nova generació.
  3. Una prudència al moment de gestionar determinats canvis (en aquest cas a la cuina, els menu i els plats, l’atenció i servei, o la decoració del local), per evitar què, els clients habituals, poguessin detectar qualsevol tipus de trencament respecte als paràmetres què cercaven i/o l’experiència al establiment.
  4. Una perdua de l’iniciativa d’innovació o adaptació dels plats, i guisats de cuina, al tarannà de la nova generació que haurà de gestionar el restaurant, en part per evitar disputes professionals, i/o evitar innovacions poc probades.
  5. La inèrcia amb què es porta una cuina fruit de l’experiencia i de tot allò que no està als llibres de cuina, les compres… difícilment es pot traspasar d’una forma global, d’un dia per altra…
  6. Però aquets lligams familiars, afectius també donen força i empenta per afrontar cada nou repte.
  7. La generació sortint ha de donar un marge de confiança, i oferir la llibertat de que el jovent pugui expresar les seves inquietuds, i definir la seva propia ruta.

El cas que ens ocupa, i sense haver profunditzat, és el més senzill : un traspàs del negoci entre pare i fill, sense que hi hagin altres germans o familiars què poguessin intervenir en aquesta transacció. En aquests casos la major transparència, la confiança en les noves generacions, i una orientació i/o acompanyament en segona linia poden ser vitals per afavorir el reforç dels vincles familiars.

En altres situacions, caldrà ser molt més curòs i veure com, l’entrada de noves generacions en la gestió de determinades empreses, tant en la propietat, com d’integrar-se en la gestió diaria, siguin treballadors o responsables, farà necesari disposar de protocols familiars definidors del rol de cada un i de la resolució en cas de discrepàncies…

Les empreses familiars tenen moltes avantatges, però el seu punt feble continua essent la continuïtat de les mateixes…


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.