L’experiència del curs de campaners, a Joanetes, hem fet veure un nou espai de coneixement on, sempre, hi ha coses per aprendre i com en altres especialitats, com més aprofundeixes, descobreixes més singularitats.
Això m’ha fet estar atent a qualsevol publicació, article, reportatge o xarxa social que parli de les campanes, dels campaners a tot arreu i va ser, aquest darrer cap de setmana, a la feria “Lliga’t a la terra” (Santa Eulàlia de Ronçana), a una llibreria de temàtiques naturals, de productes que l’horta, cridar…; una fira que hi vaig anar per complementar una entrada d´aquests propers dies, i aprofitant la Diada propera, de Sant Jordi, hem fet aquest regal.

El títol ho diu tot “A toc de campana – Com es vivia a la Catalunya rural”, d’en Jordi Torres i Sociats, editat per Farell Editors (l’any 2009) com a volum 4 de la sèrie Cultura popular.
A la contra solapa hi figura un breu resum de la trajectòria de l’autor, avesat a l’estudi de temes relacionats amb les costums de la pagesia, la transhumància, i per la recerca de les costums de la Catalunya rural, temes dels quals ha editat alguns lliures.

Quan l’he fullejat, amb tranquil·litat, m’ha agradat veure un primer capítol sobre els campaners i la seva feina; l’autor ha sabut treure tot allò important i rellevant de la seva tasca, i d’aquesta vinculació amb l’església.
Tenim molta documentació sobre els tocs de pobles, i ciutats, amb repics concrets (alguns identificats amb un sol indret) però, a la Catalunya més rural, aquella dels pobles disseminats al llarg de valls i turons, els tocs eren molt més senzills, moltes vegades no tenien aquesta diferenciació entre els uns i els altres, ja que en comunitats petites la informació i no campans.

Un llibre de 105 pagines, amè, de consulta, per fullejar-lo, de tant en tant, i reviure per mitjà de les paraules cadascun dels tocs, i tot el que els envoltava i les particularitats… un bon encert per aquesta diada.
Envia suggeriments