Diferents generacions ballant al mateix ritme…

Els més grans observant el ball dels altres grups, amb la satisfacció de que hi haurà continuïtat…

Una altra imatge amb balladores de diferents edats, en una mateixa coreografia…

Dissabte dia 18 a la tarda, passejant per la Plaça Porxada de Granollers, hi havia l’actuació dels diferents grups que integren l’entitat del esbart dansaire local, uns balls que vam veure, amb un nombrós grup de públic, entusiasmat amb les vestimentes, els balls pausats amb elegància i d’un treball d’assaig i coordinació que s’agraeix. Un disseny dels vestits que, de forma acurada, també ajuden a apropar-se al vestuari típic dels pobles d’on representen els balls : de festa, de gent de camp, de festejar…

En moltes ocasions acostumem a segmentar els diferents grups, de forma semblant com en els esports, per edats o nivells, i hi han grups de veterans, de joves, d’infantils, de mitjans…
Va ser curiós que, en un dels balls, en unes fotografies  que reprodueixo, hi havien diferents edats en la composició de la rotllana, i d’un ball més obert, no tant rígid (de formes i passos); en aquest ball, destacava la compenetració de joves i nois(es) més petits que ballaven al mateix ritme i coreografia que els més grans i això, de vegades, és difícil de veure-ho.

En la cultura tradicional, és important donar presència i lloc als més joves, no amb balls específics per a ells, sinó fer-los sentir part de tot l’ambient associatiu : aquesta incorporació és la que donarà fruit per a mantenir aquesta interrelació.
Però, l’esbart ,no es un cas únic de cultura popular, també ho trobaríem amb els Pessebres vivents, en les representacions de la Passió, en els gegants, castellers…
Per créixer com a entitats, hem de donar protagonisme als més joves, amb tota l’empenta que porten, amb les inseguretats i els encerts, perquè hem de comptar amb ells per al futur de les nostres entitats i de la nostra cultura.