Paraules clau: campaners, Os de Balaguer, trobada, tocar campanes, dinar campaner, reconeixements, eleccions Confraria

Imatge dels campaners d’Os de Balaguer, amb la seva demostració de tocs manuals…

L’últim diumenge del mes d’abril, de cada any, a Os de Balaguer té lloc la Trobada de Campaners de Catalunya, en aquest indret de la Noguera, que ens aplega, per un dia, a tots els campaners que hi participem d’arreu i a representants d’altres entitats de la resta de l’estat, per gaudir d’una diada plena de retrobaments i noves amistats.

Ens falten més espais de relació.

Els participants ens retrobem a Os amb carrers petits, amb desnivells, que ressegueixen el turó on es troba assentada, amb el castell a la part alta, i que forma part de “l’skyline” del poble mentre t’hi vas acostant amb el cotxe.
Però que també s’agrairia un espai amb taules i cadires, per fer el “vermut”, un descans, o aquella xerrada informal que s’agraeix.
Uns carrers que cobren vida, amb les paradetes del mercat, els voltants de l’Ajuntament, a la Plaça de l’Església… i, a tots els racons, amb el so de les campanes ens acompanya tota l’estona.

Un dinar i una atenció dels veïns que mereix el nostre reconeixement.

Cal destacar l’empenta dels veïns d’Os, de tot l’Ajuntament, dels joves i grans perquè, aquesta diada, sigui el més agradable possible : des de la xocolata amb el pa torrat de primera hora, amb les mestresses al capdavant, a tot l’operatiu del mateix dinar, que ja s’ha anat organitzant els dies previs, i d’una logística de repartiment, al pavelló, amb molta agilitat.
L’àpat dels fideus a la cassola, cuinats en una gran paella, un segon de botifarres, postres i cafè arrodoneixen aquesta amistat i xerrada campanera.
Aquest any s’han atorgat els quatre primers reconeixements del “Memorial Ignasi Cortés” de nova creació a na Felisa Corredera, en Tòfol Conesa, en Pere Giné i en Casimir Baró campaners(a) amb un historial i una dedicació que ho mereixien i hem acabat l’acte, amb l’entrega d’uns obsequis de productes locals d’Os, als campaners assistents i la tradicional foto de conjunt.

La possibilitat de tocar campanes, a dalt del campanar o, a peu de carrer.

Tot el matí, el campanar, es obert a qualsevol persona que el vulgui conèixer, o fer aquesta experiència, amb les campanes pròpies d’Os però, per als més petits i d’ altres persones, davant de la porta de l’església s’instal·len quatre campanes per a gaudir d’aquesta possibilitat, amb l’afegitó de que és un reclam i, una forma de fer perdre la por als més joves, amb l’acompanyament de dues noies “campaneres” que ajuden a trencar el gel d’aquests moments d’incertesa.

Una Junta nova, per donar empenta, a una nova etapa…

Un dels motius que assenyalaran aquesta trobada és la renovació de la Junta Directiva, de la Confraria de Campaners, que es va fer, la mateixa tarda, a l’Assemblea convocada oportunament; una renovació que no ha de ser estrictament de noms, sinó d’objectius i consensos, en un moment associatiu molt complex, i on cal tenir un rumb ben ferm i definit per aquests propers anys.