Fa dos anys, pels voltants de Nadal, vam descobrir Lleó capital, una ciutat que ens va captivar; era prop de les festes de Nadal, i anaven cap a Astúries : va ser una visita de pas i el nostre compromís de tornar-hi per gaudir-ne i conèixer-la amb més detall.
L’agost de l’any passat, una onada d’incendis a Castella-Lleó va tornar a posar d’actualitat aquest immens territori de la nostra península on la pèrdua de població, jove i activa, fa que els recursos locals, la disseminació dels seus indrets, i el cost dels serveis, vagin minvant fins als estrictament necessaris; també l’increment d’edat de la seva població afavoreix que, molts camps de cultiu i boscos, quedin sense treballar, i els arbres i matolls envaeixin grans superfícies, amb pocs camins i menys equipaments contra els focs. I, en uns anys de sequera, allò que segurament molta gent preveia va ocórrer: un incendi, una espurna petita… i tot va esclatar en uns espais on la llenya seca