Fa dos anys, pels voltants de Nadal, vam descobrir Lleó capital, una ciutat que ens va captivar; era prop de les festes de Nadal, i anaven cap a Astúries : va ser una visita de pas i el nostre compromís de tornar-hi per gaudir-ne i conèixer-la amb més detall.

Recordant l’any 2025…

L’agost de l’any passat, una onada d’incendis a Castella-Lleó va tornar a posar d’actualitat aquest immens territori de la nostra península on la pèrdua de població, jove i activa, fa que els recursos locals, la disseminació dels seus indrets, i el cost dels serveis, vagin minvant fins als estrictament necessaris; també l’increment d’edat de la seva població afavoreix que, molts camps de cultiu i boscos, quedin sense treballar, i els arbres i matolls envaeixin grans superfícies, amb pocs camins i menys equipaments contra els focs. I, en uns anys de sequera, allò que segurament molta gent preveia va ocórrer: un incendi, una espurna petita… i tot va esclatar en uns espais on la llenya secalenya seca i acumulada, va fer estralls, i va anar descontrolada durant dies…
En aquest impasse, jo vaig emetre aquesta entrada, adreçada primer a la alcaldessa de San Esteban de Nogales, na Maria Emilia Gómez que va fer tocar les campanes, aquell so que fa comunitat, i fa pinya envers una situació que cal afrontar.

Però també, la mateixa entrada va ser un record i homenatge a l’Abel Ramos, de La Bañeza, molt implicat en iniciatives esportives i de natura, que no va dubtar a anar on ell creia podia ajudar, i amb els mitjans i recursos de forma altruistre hi va anar i va perdre la vida. Un jove de 35 anys on aquelles montanyes i camins eren tot el paisatge de la seva vida, l’entorn que coneixia, que, en poques hores, veia que tot desapareixia fruit d’unes flames que deixen bocabadats i empetitits per la força i l’empenta que agafen.

Els focus s’apaguen, el patiment no s’oblida, i la vida ha de continuar…

Quasi un any després les noticies d’aquest Bierzo apreciat, han desaparegut, però el patiment, la pèrdua del que tenien, d’aquell entorn que els havia vistneixer i dona aquesta força de viure a la gent gran, es mantenen, i precisament que hagien estat dos matrimonis representants dels campaners lleonesos, es tot un honor, saludar-los i escoltar el seu missatge. Precisament amb un dels matrimonis varen coincidir a l’Hotel Santuari (Balaguer) i uns companys campaners de Banyoles els van facilitar el seu desplaçament fins a Os.

Repercussió a la premsa lleonesa.

El “Diario de León” es va fer ressó d’aquest acte compartirnt un repic, amb una sensació de profunda identificació amb els companys de Castella Lleó que van patir els estralls d’aquests focs; un agermanament,i compenetració, que hauria de tenir continuïtat amb altres visites i contactes, que haurien de reforçar aquests lligams.

Una abraçada a tots els campaners de Lleó i provinciA i molts ànims.

Informació publicada a “Diario de León”, el 29 de abril 2026, por la periodista Ana Gaitero