Imatges de la primera Missa, a La Cirera, de Mossèn Antonio Rodriguez Moreno, de la paella a punt de servir, i una perspectiva de les taules abans de l’àpat de la festivitat de Sant Marc.

Aquesta diada, de la festa d’hivern, ens convoca el dissabte més proper al dia 25 d’abril, festivitat de Sant Marc; és sempre molt especial perquè és la primera vegada, de l’any encetat, en què la majoria de veïns de La Cirera ens retrobem : són mesos d’hivern, principalment, on els dies són més curts i el temps tampoc ajuda a coincidir-hi, ni a La Cirera, ni a Santa Coloma.
Aquest any també ha estat un any de novetats: dos nous petits han augmentat el veïnat, i això sempre és una molt bona notícia; també ha estat la primera missa del nou Mossèn Antonio Rodriguez (amb el trasllat de Mossèn Otaba a Montblanc, on li desitgem i esperem els millors encerts a la comunitat de la nostra capital de comarca)

Pocs després del seu nomenament com a Mossèn de La Cirera, entre d’altres esglésies, vaig tenir ocasió de saludar-lo (amb motiu d’unes possibles obres a l’església i l’acompanyament d’una responsable del bisbat), molt afectada per la inactivitat i perquè l’edifici només, s’obre per les dues festes patronals.
Crec que hem de valorar tot el que l’edifici representa com a punt històric, i de reunió, de moltes generacions, i el cementiri parroquial, al costat ,que continua acollint els descans dels veïns, que han finalitzat la seva estada a la terra.

Crec que hauríem agraït que, algú, en nom de la “comunitat”, o dels veïns que valorem la Missa de Festa, hagués preparat alguna intervenció oral, per fer pinya i potenciar-la però, sobretot, com a respecte a les persones que volem mantenir viva aquesta tradició, i creença, i com a homenatge als veïns traspassats.

A continuació,un aperitiu, a l’aire lliure, va servir per fer la xerrada més oberta, la salutació o parlar d’aquells temes d’actualitat que sempre ajuden a fer rotllana d’amistats i veïns; a la part de baix del local social, un grup de veïns amb en Salvador al capdavant anaven cuinant amb cura l’arròs tradicional d’aquesta diada, que ha estat recuperat, amb la tradició de cuinar-lo a La Cirera, per veïns cirerencs.
L’espai del local social va quedar ple de taules i cadires per compartir aquest plat que ens identifica, i dóna lloc a una sobretaula curta, després del pastisset, cafè, alguns amanits amb anís i brandi.

Aquest any, ha estat d’impasse: cal retornar a l’ambient de veïnatge, de transparència i que proporcionalment hi estiguem tots representats, amb la voluntat de fer poble, i això potser demana un lideratge i una clarificació del que volem que sigui la mateixa i de la forma que poguem conèixer i compartir suggeriments i propostes, perquè sigui una festa de tots, amb una programació complementària.