A en Josep, per la seva implicació en la defensa del món associatiu…

Al final de l’actuació, davant de l’Ajuntament de Granollers, el dissabte passat…

Cal que en àmbits col·lectius, on la gent treballa per a uns objectius comuns, tinguem i/o proposem, una mirada adaptada als nous temps en…

Nou àmbits :

– Una mirada de futur: en alguna de les entitats on som socis i que tenen renovació de Junta, dins de poques setmanes, no hi ha interès en presentar candidatures, potser de projectes, d’idees que es poden plantejar, o d’activitats a promoure. La Junta suporta el pes de tota la institució i no comparteix el que fa, i tampoc ajuda a fer grup.
– Una mirada cap al soci: cada vegada hi ha més socis de quota, aquells que paguen el rebut i es desentenen del dia a dia de l’entitat; potser inclús no assisteixen ni a les assemblees, i continuen sent socis perquè ho han estat sempre, o per un sentit emocional… podem fer que les assemblees siguin més participatives, sense perdre el rigor estatutari que tenen.
– Una mirada cap als recursos: cal fer un esforç perquè a nivell de pressupost, el percentatge de la financiació pròpia augmenti any rere any., i no es depengui tant de recursos aliens; les subvencions haurien de prioritzar activitats concretes enlloc de ser formes permanents de recursos.
– Una mirada avaluadora: valorar el que fa l’entitat o la junta, ha de tenir una valoració externa, on no hi hagi implicació dels membres de la junta o persones properes; cal estructurar uns avaluadors “anònims” perquè facin un resum de la percepció de com ens veuen, del que no es fa correctament, o del que caldria millorar.
– Una mirada d’equip: cal augmentar la consistència/cohesió dels membres, amb activitats de coneixement i d’interrelació més enllà dels períodes de reunió, potser en reunions de treball, o d’oci; cal afavorir l’imatge d’entitat i el merxandatge.
Una mirada del posicionament: cadascú ha de tenir un lloc a l’equip, amb una distribució de funcions coherent amb les seves capacitats, perquè hi ha responsabilitats concretes on potser no tothom domina (per a Tresoreria)
– Una mirada cap a la societat on estem : no ens ha de fer por de mostrar-nos com som, ni el que tenim, ni si som molts o pocs : cal obrir portes i interrelacionar amb altres entitats perquè ens coneguin, però cal un missatge propi i clar, del perquè volem que els veins es facin socis, i de les nostres aspiracions.
– Una mirada cap al nostre poble : si som entitats locals, hem de prioritzar el soci local, el soci proper, al soci que trobarem pet al carrer, o el qui espera de nosaltres s’ocupi dels objectius socials que compartim.
– Una mirada cap a les inèrcies que arrelen : no podem repetir rutines, acceptar un nou mandat a la Junta per manca de relleu, promoure una Junta sense tenir un ordre del dia planificat, no podem fer que les reunions siguin poc productives, ni que els membres no siguin actius…

– Calen mirades obertes, compromeses i amb empenta… o el moviment associatiu local pot anar minvant davant d’altres alternatives de fora: avui per avui, és un dels engranatges que fa forta la identificació amb el territori i amb unes activitats que ens defineixen i identifiquen.